dimecres, 9 de setembre de 2020

l'insult considerat com una de les belles arts



Oswald: Per què em tractes així? Jo no sé qui ets.
Kent: Jo sé qui ets tu, company.
Oswald: I qui sóc?
Kent: Un malparit, un poca-pena que es menja el que han deixat
els altres; un canalla abjecte, orgullós, frívol, servil; un fill de puta
escagassat i buscaplets, un insolent merdós i llagoter; un miserable
d’un trist bagul, tan llepaculs que embruta la reputació dels criats i
no és res més que una barreja de bandarra, captaire, covard, alcavot
i fill i hereu d’una gossa petanera, i que jo estomacaré fins que
gemegui clamorosament si s’atreveix a negar una sola síl·laba
d’aquesta llista.
El rei Lear. Acte II, esc. II. Traducció de Joan Sellent.
* * *
CORIOLÀ – Ramat de gossos de carrer, l’alè dels quals detesto com el baf de les aigües més podrides, l’amor dels quals valoro com les restes de morts per enterrar que em contaminen l’aire: jo us desterro a vosaltres! 
Coriolà. Acte III, esc. III. Traducció de Joan Sellent.
* * *
PRÍNCEP: Aquestes mentides són com el pare que les engendra: grosses com una muntanya, obertes, palpables! ¿Com és que tu, budells amb cervell de fang, tu, ximplet de carbassa buida, tu, fill de puta, obscè, greixosa presó de llard...?
Enric IV (Part I), Acte II, esc. IV. Traducció de Josep M. de Sagarra.

_________
I si en voleu més:
Shakespeare Insults Dictionnary.
Shakespearean Insulter. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada