De vegades, l'itinerari em portava a poblets fronterers. No gaire sovint, però. A mesura que ens acostàvem a la frontera, la terra es despoblava, s'hi veia cada vegada menys gent. La buidor d'aquests llocs n'acreixia el misteri. També em va cridar l'atenció el silenci de la zona fronterera. Aquell misteri i aquell silenci em seduïen i m'intrigaven. Em temptava la idea de veure què hi havia a l'altra banda. Em preguntava què se sent quan es creua una frontera. ¿Quina sensació es té? ¿Quins pensaments vénen al cap? Devia ser un moment de gran emoció, de gran tensió, un veritable trasbals. ¿Com és l'altra banda? Sens dubte, diferent. Però, ¿què vol dir diferent? ¿Com de diferent? ¿A què s'assembla? ¿Potser no s'assembla a res que jo conegui i, per tant, és inconcebible, inimaginable? Ben mirat, però, el meu desig més profund, que no em donava treva, que em seduïa i em turmentava, era molt modest, ja que es limitava a aquest moment únic, a l'acte en si, a la mera acció de creuar la frontera.
Ryszard Kapuściński. Viatges amb Heròdot. Traducció d'Anna Rubió i Jerzy Slawomirski. Empúries|Anagrama, 2004. P. 12.
* * *
Durant la dècada dels anys cinquanta, mentre recorre la Polònia més profunda, un Kapuściński aprenent de reporter viu obsessionat amb la idea de creuar la frontera. Fracassa en la seva aspiració de viatjar a Txecoslovàquia però, a canvi, la redacció del diari pel qual treballa l'envia a l'Índia. El flamant corresponsal, aleshores un jove de províncies, marxa amb un llibre sota el braç, la Història d'Heròdot, que li ha regalat la seva cap. Aquest llibre, company de viatge inseparable, resultarà decisiu per a la formació professional i personal del futur autor d'obres tan importants com Eben, Un dia més de vida o Lapidarium.
Escrit des de la perspectiva de mitjan de segle, Viatges amb Heròdot és una obra de difícil classificació, ja que barreja el reportatge amb l'estudi etnogràfic i antropològic, mentre configura un recorregut pel temps i la història. Sorprenent i imprevisible, potser el més original dels seus textos. Viatges amb Heròdot és un híbrid de reflexions sobre els mecanismes de poder, els sistemes polítics i l'organització social, allò material i tangible davant d'allò espiritual i màgic, el crim i el càstig, i un seguit de magnífiques històries de no-ficció; i és, sobretot, un homenatge a l'Heròdot protoreporter i a la qualitat de la seva prosa. [De la contracoberta]
Acabo de recordar aquesta anècdota que explicava Hrabal.
ResponElimina