skip to main |
skip to sidebar
Mentider és una sèrie de 37 dibuixos automàtics realitzats a partir de retalls de paper i aquarel·les, que parlen de res i de tot, del teatre i de la política, dels poetes i dels toreros. En definitiva, retalls de paper, diu en Christian al seu bloc.
Fins aquí la invitació, ara ve el me'n recordo. Resulta que l'any 99 del segle passat, i per tal de celebrar el 3r aniversari de la biblioteca Joan Triadú, vam editar (sí, llavors les vaques feien mu i els calés corrien alegres, no tant com arribarien a córrer una mica més tard, però, quan ser mileurista va passar a considerar-se una bona desgràcia, no sé si us situeu, en fi, tant és) la cosa és que l'any 99 vam editar, deia, un conte titulat Qui vol ser el meu amic?, amb lletra de la Teresa Dodas i il·lustracions d'en Christian Inaraja. Quins temps, aquells. Fins i tot cobràvem la paga de nadal.
Almenys no sóc autònoma.
ResponEliminaNi estic a l'atur.
Ni fa qui-sap-lo temps que se m'ha acabat el subsidi.
Ni se m'han quedat la casa a canvi de conservar-me el deute, que una cosa no quita l'altra, mira tu si són amables.
Jo rai, que, per no tenir mals, no tinc ni ciàtica.
Tot i així..., oi?
I si no fa, com aquell qui diu, ni tres dies que ser mileurista era una bona desgràcia i ara vindria a ser un miracle, doncs, res, que això deu voler dir que la humanitat ha progressat, dic jo. Espiritualment, si més no. Sembla cosa del coaching!
ResponEliminaMecoaching dena..., les coses, vull dir.
ResponEliminaLa nit de la presentació del "regal" del Nubla, molt a les tantes,
vam decidir que una virtut d'aquests temps era la de fer net de noses; i que pobre d'aquell artista pop que, incapaç d'evolucionar cap a la protesta, encara persisteixi en el mer hedonisme.
Sàs, Girb, crec que en Bauman s'equivoca. Aquest temps no són líquids, són flatulents.
EliminaVa anar bé, la presentació?
I fraudulents, també.
EliminaLa presentació, de gom a gom, fou cosa espaterrant...
ResponEliminaAmb el bo del Picó reclamant una faixa que anunciés una evidència:
Inclou frase inèdita en tota la literatura universal;
i amb el Jovani mantenint un extens diàleg amb la seva torradora de pa parlant.
Per a morir-se de riure o la felicitat de franc. Què més vols?
Amb riure de franc (en les dues accepcions) em conformo, Girb. No em cal gaire res més.
EliminaAmb franquesa i de gratis, vull dir.
Elimina