L'adjectiu és l'enemic més gran d'un escriptor. La gent que no sap escriure ni sap pensar i que en canvi es pensen que adoren la literatura estan enamorats dels adjectius, va dir, per a ells la literatura és sinònim d'adjectius, es passen la vida immersos en un bany d'escuma fet d'adjectius. Jo, en canvi, va dir, sóc incapaç de llegir els llibres farcits d'adjectius. Em regiren literalment l'estómac, va dir. Els adjectius i tota la resta de mots justes se m'entravessen a la gola i em regiren l'estómac. No té res a veure amb el gust, va dir, és una qüestió de metabolisme i fisiologia.Almenys en això no estic sol, va dir. Els millors escriptors saben que els adjectius són la mort de la narració. És per això que Raymond Chandler no escriu: «Vaig entrar a l'habitació. A terra hi havia una catifa enormement gruixuda feta d'etcètera que etcètera». El que escriu és: «Vaig entrar a l'habitació. La catifa em va fer pessigolles als turmells».
Gabriel Josipovici. Moo Pak. Traducció de Ferran Ràfols. Raig verd, 2012. P. 16.
[+]
· Opinions contundents, Allau.
· És la literatura, estúpid!, Marina Espasa.
· Interior amb vistes (al parc), Xavier Serrahima.
· Proust, de paseo, Toni Montesinos.
· Moo Pak, de Gabriel Josipovici, José Ángel Barrueco a Escrito en el viento.
Sap greu, però em fa que donaré molt la lata amb en Josipovici. M'ho noto. L'acabo de començar i ja porto més doblecs que pàgines llegides.
ResponEliminaPensant en termes de taulell, és a dir, a qui l'hi encolomaré -la víctima propiciatòria, vaja- se m'ha acudit, establint un d'aquells paral·lelismes que usava la Miss Marple per a descobrir assassins, que Moo Pak és ideal per a fans de El lloro d'en Barnes, per exemple. No, ideal, no, és que no s'ho poden deixar perdre de cap manera. L'entusiasme m'accentua la generositat. Ho tinc comprovat.
Imagino a aquest Josipovici encarant-se a tot un Pla i dient-se: "Aquí tenim un problema dels grossos".
ResponEliminaTambé he recuperat aquella aspiració del Sunyol: "preposicions, conjuncions i, si de cas, algun adverbi..."
Collonades, amic Toledano, collonades ..., li diria en Pla, cas que anessin a fer el volt junts. I al cap d'una estona de discursos ambulants, a en Pla li vindria una set d'aquelles que escanyussen i, juga-t'hi un algo, li deixaria anar I vós, amic Toledano, no tindríeu pas una petaqueta, oi? Estic sec.
EliminaOh, d'adverbis que no en faltin, Girb. Jo des que vaig descobrir que una novel·la podia ser "crispadament catòlica", sóc una altra persona.
EliminaI qui té una traça tremenda pels adverbis, pel meu gust, és en V.A. Estellés.
"mengen solemnement cullerades de res, van al wàter i caguen res i estiren la cadena"
"vaja vosté a saber. Ara, però, és de nit
i francament no són hores d'anar buscant
coses amables."
"Oh Muses, dolces Muses, relativament castes!"
"No em deixes ací sol, espantosament sol"
Quan no diu bovament, nemorosament, eucarísticament, animalment i forestalment, per exemple.
...etcèterament.
EliminaD'ençà que me'l vas recomanar ja somio amb aquest llibre. Avui mateix cau.
ResponEliminaAra d'això dels adjectius fa temps que en sento crítiques (d'altres no suporten els adverbis); però jo, com amb les coses de menjar, si està ben cuinat, m'agrada tot.
I, a sobre, està molt arregladet de preu, Allau, divuit leurets!
EliminaI pel que fa a les categories gramaticals, hi estic absolutament d'acord amb tu, que s'ho facin com vulguin, però que agafin la llengua pel ganyot, que deia aquell, i que digui.
No podia no agradar-te. I tens raó: qui senti la seducció del lloro de Flaubert també ha de caure rendit davant d'aquest.
ResponEliminaSé que no queda gaire bé que insisteixi tant (al tuiter) amb un llibre que he traduït jo, però és que durant mesos n'he gaudit en secret, i per fi puc compartir el plaer!
Crec que el llibre es mereix deixar de banda les formalitats, Ferran. Ah, i l'enhorabona: en Toledano sembla talment català de tota la vida! I gràcies.
Elimina