Aquí y ahora, muerto, Sebald es muy pero que muy interesante para todos los que lo sobreviven. Para los muchos que admiten en voz muy baja (tal vez por miedo a ser víctimas de una maldición faraónica) lo un tanto exagerado de su prestigio y para los muchos más que juran por su divino nombre al que siempre invocan en vano —para salir bien parados— a la hora de responder rápido a la pregunta de qué se está leyendo ahora.
Sebald sirve, funciona, abriga, refresca mejor y es tan fashion y tan útil para los nuevos ricos de la intelligentsia. Sebald es práctico y legible. Sebald prestigia a su usuario y consumidor. Sebald no sólo es culto: Sebald produce el agradable efecto —o impresión— de culturizar y produce también astucia evangélica.
Otra vez, para que quede claro, para que nadie se enoje: lo mejor de Sebald son sus libros considerados como gratificantes escalas en un largo viaje; lo peor de Sebald son los que piensan que Sebald es, inevitablemente y de golpe, el mejor de los mejores y el destino final y definitivo donde más allá sólo puede haber monstruos.
Y que su muerte así lo confirma.
Queda por averiguar cuánto tiempo permanecerá el fantasma de Sebald poseyendo la biblioteca de nuestra casa embrujada.
Volvemos a hablarlo —si estás ahí, Max, por favor, da tres golpes— en uno o tres o cinco o diez años, ¿sí? -
Astúcia evangèlica em caldrà aquest vespre, a l'hora del cinefòrum, que torna a ser darrer dimarts de mes, sí, el temps corre que se les pela. Tant de bo algú més l'hagi llegit (oh, sinyor, que hi comparegui l'Ors. Res de l'Eugeni -només em faltava aquest-, en Pep Ors, qui, em consta, ha llegit Los anillos i té flaca per en Sebald) i em deslliuri del monòleg exterior. Amén.
ResponEliminaEn esperit, aquesta nit correré per la biblio...
ResponEliminaReconec que darrerament he estat pesadet amb el Sebald; però mira, de mica en mica han anat arribant els resultats de la meva crida: Escolta, celebro haver-te fet cas. Que bo el paio aquest! I aixi més d'una vegada.
Jo també celebro haver-te fet cas, Girb. Que lo sepas.
EliminaPerò m'ensumo que aquest vespre estaré soleta.
Tant se val; no em fa res.
EliminaJa t'has cuidat d'explicar que teniu calefacció?
ResponEliminaBé, ara amb la Karènina segur tindràs més quòrum.
Ara he recordat aquest antic apunt de la Clidi:
http://untelalsulls.blogspot.com/2010/09/anna-karenina.html
Ehem...bé, justament aquest és un tema delicat. El de la calefacció, vull dir (no va ni amb piles!), tot i que, ja saps, són osonencs i estan fets a les inclemències meteorològiques.
EliminaNo si de ben segur que més d'un s'hi deixarà caure, passa que em temo que no vindran llegits de casa i llavors, clar, què vols, hauré de treure les plomes i el lluentons i marcar-me un cuplet.
Quant a la Karènina,de moment només diré que desaconsello llegir-la decúbit supí.
Sebald, Walser, Schulz, Beckett, Nabòkov... No entenc com he trigat tants anys a descobrir un blog com el vostre. És ben bé que cal donar molts tombs, fins a sentir-te com a casa.
ResponEliminaSalut i feina!
Anava a dir, Oita, quina casualitat, Joan, t'acabo de citar al blog de l'Allau!, però ja fa dies que no crec en les casualitats, jo.
EliminaSalut i feina!