skip to main |
skip to sidebar
Luego viene el famoso comienzo de la obra: «Todo era confusión en la casa de los Oblonski». Tradicionalmente se ha creído que Tolstói había tomado la idea de los Cuentos de Belkin, de Pushkin. Los borradores de la obra y una carta dirigida a Strájov (que no fue publicada sino hasta 1949) hacen dudar de esto. Por otra parte, en su versión definitiva, Tolstói antepuso a esta frase una breve máxima: «Todas las familias felices se asemejan; cada familia infeliz es infeliz a su modo». Sean cuales fueren los detalles exactos de composición, la fuerza torrencial del comienzo de la obra es evidente y Thomas Mann seguramente tiene razón al creer que ninguna otra novela empieza con tanto brío.
George Steiner. Tolstói o Dovstoievski. Traducció d'Agustí Bartra. Siruela, 2002. P. 68.
Aviam. Resulta que començo a llegir la Karènina i m'adono que en el meu exemplar falten coses. Un epígraf de Sant Pau, per a ser exactes.
ResponEliminaL'Steiner diu que, abans de la confusió a casa dels Oblonski i lo de les famílies, Tolstoi hi va posar una cita bíblica: Mía es la venganza, yo pagaré, dice el Señor.
Nabokov també s'hi refereix en l'apartat on parla de la moralina de la novel·la: Mía es la venganza; yo daré el pago merecido, dice el Señor (Romanos 12, 19).
Ni rastre. A veure si és que jo, que m'he passat mitja vida buscant llibres signats per Antònio Màsia, convençuda que es tractava d'un eminent escriptor (a casa, a banda de pobres, sempre hem set molt ignorants), ho tinc malentès i un epígraf no és una cita en la capçalera d'una obra. El diccionari m'ha confirmat les sospites: m'han estafat. Serà per pàgines, pensareu els més assenyats. No, si en tinc per anar fent, la veritat sigui dita. I l'absència no canvia el final de la pobra Anna, cert. Però algú s'ha passat pel folre la cita bíblica i a mi aquestes coses m'emprenyen.
Així que he agafat un llapis i he restituït l'ordre natural de les coses -A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor. [romans 12:19]- tot i que el "a mi em" no m'acaba de fer el pes -per redundant-, ni que m'arribi per boca de déu nostrosenyor. Manies.
La meva edició és la taronja de Proa (tapes dures i mig encoixinades)de tota la vida, en versió d'Andreu Nin (1933). Cap nota, cap comentari, cap pròleg que m'il·luminin. Així que no sé si l'omissió és cosa de Nin, d'Stalin o del diable.
ResponEliminaSi algú sap el què, doncs res, que el meu agraïment serà de per vida.
I si disposeu d'una altra versió de la Karènina i em feu el favor de mirar si hi consta l'epígraf dels trons, quedarem amigos para siempre nainonaino nainonà.
I en catalanesc de Nin, la cosa arrenca:
ResponEliminaTotes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera.
A la casa dels Oblonski tot anava de capgirell.
Deixant apart la capçalera escamotejada, recordo haver sucat pa més d'un cop en la llengua vigorosa del Nin...
ResponEliminaÉs clar que hi ha qui em tracta de catalaníssim noucentista. Cap pega per aquest cantó! Que més molest resulta haver d'esterinyar els sostres de casa.
A mi, després del curs intensiu de carnerià que vaig fer amb les Esperances de Dickens, ja res no em fa temor, Girb. Ara em trobo més valenta.
EliminaI si la Karènina sona massa d'altre temps, cal considerar que Tolstoi tampoc devia gastar un rus com el de les noies de Pussy Riot, posem per cas.
En fi, n'anirem parlant. Avui, onde estará mi epígrafe♫ i para de comptar.
En Josep Carrera està llegint una Karènina publicada per Bruguera l'any 1963, traducció d'Alfredo Santiago Shaw i Leoncio Sureda. Tampoc no hi surt la cita bíblica.
ResponEliminaTot i que no consta en l'exemplar (grrr! ja em direu què costaria especificar si la traducció s'ha fet del rus o de l'esperanto!) he sabut -demanant, sant google canta- que van traduir del francès.
Desconeixia això de l'epígraf introductori. Jo tinc la mateixa edició que tu, Matilde, però l'havia llegit en castellà, en un llibre de butxaca que ja no tinc,i no ho recordo pas. I he entrat en el projecte Gutenberg, en anglès, i tampoc hi figura.
ResponEliminaQuant a això de les traduccions, i en opinió del meu professor de rus - però referint-se a DOSTOIEVSKI -, creia que era tan difícil respectar la sintaxi original, tan diferent a la de les llengües romàniques, que per força el traductor s'havia d'inventar puntuació on no n'hi havia, sobretot les comes, i també l'ordre dels factors subjecte, verb i predicat. Segons ell, els escriptors russos del XIX , amb excepcions, eren propensos a oracions extenses i rebuscades.
I de la llengua de Nin, jo la trobo també molt rica i vigorosa, com la de Carner. Que fan seves les traduccions i potser desvirtuen el text original ? És possible. I que cal mirar el diccionari ? També pot ser, però jo no crec que ofegui tant la novel.la original. A més, jo no crec que una obra decimonònica s'entengui millor en llenguatge de periodicodecatalunya. Com dius tu Matilde, no és ja que escrivissin en el rus de les punkies si no ni tan sols en les de les filles adolescents dels traficants de caviar i cotxes.
I tinc entès que, amb l'excepció de Nin, tant en català com castellà, a la nostra ibèrica península - ja m'han encomanat el noucentisme, ves ! -, i fins fa ben poquet, les obres russes eren traduïdes del francès.
ResponEliminano sé si les paraules triades per Nin són l'equivalent a les que va escriure en rus, ni si la sintaxi es correspon, però davant de frases com la següent, tant me fot : S'ALÇÀ DEL SOFÀ, ES TRAGUÉ EL REDINGOT, AFLUIXÀ EL CINYELL I, DEIXANT AL DESCOBERT, EL SEU PIT PILÓS PER TAL DE RESPIRAR MÉS LLIUREMENT, ES PASSEJÀ PER LA CAMBRA. "ÉS AIXÍ COM LA GENT EMBOGEIX - REPETIA -, ÉS AIXÍ COM SE SUÏCIDA...PER TAL DE NO CAURE EN VERGONYA", AFEGÍ LENTAMENT....un paràgraf més amunt, Vronski, protagonista d'aquest capítol, es pregunta, justament, si s'està tornant boig, i així continua, amb el mateix ritme...és genial ! sí, ja sé que un pro -"estàndard" d'ara traduïria "pilós" per pelut, per exemple, i que els narradors d'ara anirien de dret al gra, però jo ho trobo perfecte
ResponEliminavolia dir "pelut" per pilós
EliminaEl primer (de tota la ibèrica península) que va traduir russos (del francès al català)va ser Narcís Oller. I el primer a fer-ho directament rus-català, i abans que en Nin, fou un tal Francesc Payarols.
ResponEliminaLes darreres traduccions directes de Tolstoi al català les han signades el tàndem Victòria Izquierdo-Àngels Margarit, l'Anna Estopà, en Jaume Creus i la Xènia Dyakonova.
Prometo un parell d'apunts al voltant d'aquesta qüestió: un dedicat a la difusió de Tolstoi en català i un altre a la traducció de Nin.
I pel que fa a la cita bíblica escamotejada, l'Steiner diu:
ResponEliminaEl epígrafe de san Pablo tiene una trágica y ambigua resonancia. Tolstói dotó a su heroína con lo que Matthew Arnold llamó "tesoros de compasión", y condenó a la sociedad que la persiguió hasta aniquilarla.Pero al mismo tiempo invocó los inexorables derechos de la ley moral.
En la novelística europea del siglo XIX raramente se hallan insertados pasajes de las Escrituras, porque tienden a destruir la sustancia de la prosa circundante por su intensa luminosidad y fuerza de asociación. Henry James logra intercalarlos en ciertos momentos [nota de la transcriptora: cita Los embajadores i La copa dorada]...Con Tolstói, y con Dostoievski, la cosa es diferente. Largas citas de los Evangelios figuran en Resurrección, por ejemplo, y en Los demonios. Nos las habemos ahora con un concepto religioso del arte...