dimecres, 5 de desembre del 2012

tolstoi o dostoievski


...¿por qué Tolstói o Dostoievski? Porque propongo que se juzguen sus realizaciones y se defina la naturaleza de sus respectivos genios por medio del contraste. El filósofo ruso Berdiáiev escribió: «Sería posible establecer dos modelos, dos tipos de almas humanas: las que se inclinan hacia el espíritu de Tolstói y las que se inclinan hacia el de Dostoievski». La experiencia lo apoya. Un lector puede considerar a Tolstói y a Dostoievski como los dos principales maestros de la novela, es decir, puede hallar en sus obras el más completo y penetrante retrato de la vida. Pero si se le apremia mucho, escogerá entre los dos. Si nos dice a cuál prefiere y por qué, comprenderemos, creo, su verdadera naturaleza. La elección entre Tolstói y Dostoievski denota lo que los existencialistas llaman un engagement; obliga a la imaginación a tomar partido por una u otra de las dos interpretaciones radicalmente opuestas del destino del hombre, del futuro histórico y del misterio de Dios. Para Berdiáiev, citándolo de nuevo, Tolstói y Dostoievski  son el ejemplo de «una insoluble controversia en la que se enfrentan dos conjuntos de supuestos, dos conceptos fundamentales de la existencia».

George Steiner. Tolstói o Dostoievski. Traducció d'Agustí Bartra. Siruela, 2002. P. 20.

17 comentaris:

  1. Avantatges d'estar grillada de sèrie: ♫ yo sí que puedo quererrrrr a dos rusos a la vesssss ♫...i aquí pau i després guerra, o com se digui.

    ResponElimina
  2. Ara bé, davant d'un escamot d'afusellament, comminada a triar, jo, probablement, diria Txèjov. Coses del engagement galaic.

    ResponElimina
  3. I és que si dic Dostoievski, sembla que hagi de córrer pel món com una esperitada, descabellonada perduda, talment la nena de l'exorcista i no fa per a mi, la veritat. Diria mentida. Massa endimoniat. Així que m'hauré de quedar amb Tolstoi. Mira si és fàcil, això de triar.

    ResponElimina
  4. No és tan fàcil triar, i molt menys entre russos. Jo també trencaria una llança per Txèkhov i especialment per Bulgàkov. És clar que fa poc ha aparegut el Dovlatov per a complicar les coses...

    ResponElimina
  5. T'enganxo aquí sota una curiositat sobre escriptors russos que no et deixarà indiferent (o sí?):
    http://neorrabioso.blogspot.com.es/2009/01/anecdotario-de-poetas-21-stalin-poeta.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, Stalin. Aquest sí que sabia acabar amb els problemes d'arrel.

      Elimina
  6. Doncs jo em quedo amb un detall marginal: veig a l'Agustí Bartra traduint aquest fragment i demanant-se quina resposta donar-li al dilema.

    ResponElimina
  7. Quin parell, sembleu gallecs, conxo. Aviam, és allò de les disjuntives clàssiques. Cordes o gomes, Cola-cao o Nesquik, Bony o Tigretón, Coca-cola o Pepsi, Fanta o Mirinda, mar o muntanya, amanida o sopa, Nocilla o Nutella, Tintin o Astèrix, Simon o Garfunkel.

    ResponElimina
  8. L'Steiner es passa 300 i escaig pàgines marejant la perdiu i jo encara no sabria dir amb quin es queda. Tot i que no es mulla, em penso que amb Tolstoi.

    ResponElimina
  9. Es un llibre magnífic. Representa que va d'això:

    A través de una rigurosa investigación de los dos grandes escritores de la novela rusa, George Steiner analiza, con gran sabiduría crítica, dos tradiciones literarias seculares: la de la épica, que abarca un largo recorrido desde Homero hasta Tolstói, y la de la visión trágica del mundo, cuya continuidad se desarrolla desde Edipo Rey hasta El rey Lear y Los hermanos Karamázov.
    Dos visiones opuestas de Dios y del mundo sirven a Steiner para ir esclareciendo toda la evolución de la novela europea y norteamericana, a través de sus figuras más relevantes, porque sólo usando los superlativos, las grandes obras maestras, podemos llegar a entender la esencia de la novela, tan empañada de dogmatismos cerrados y limitadores.
    (De la solapa)

    ResponElimina
  10. Dostoievski. Prefereixo la visió tràgica a l'èpica. Dostoievski em sembla més urbà i em complau veure el món des del seu punt de vista. Sóc molt voyeur.

    ResponElimina
  11. hyde picat de nou5/12/12 17:51

    que pesats amb els dilemes aquests !
    jo sóc de DOSTOIEVSKI, però en aquesta mena de competició absurda que proposeu crec, amb justícia, que haurien de quedar empatats
    per a mi, un és un escriptor racionalista i distant i l'altre un apassionat i excessiu, molt més irregular i imperfecte, però per a mi més viu
    a veure si trobo la defensa bestial que Knut Hamsun en fa a "En el país de los cuentos"....però, ben mirat, tant Hamsun com Steiner - als quals respecto molt - es dediquen a aquesta mena de verborrea pseudo estètica i filosòfica sobre el que han escrit els altres, que la trobo perfectament prescindible i fins i tot per donat-li al senyor aquell de la Mancha que va cremar uns quants llibres de cavalleria a la seva llar de foc !
    i torno a la meva : encara que tinc un grandíss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep, gràcies, hyde picat de nou, no en tenia ni idea del llibre de Hamsun, i, com comprendràs, ara mateix m'interessa molt i molt i ja me l'acabo de demanar i, mira, fins i tot de les competicions absurdes sempre s'acaba traient algun profit. Visca!

      Elimina
  12. hyde també verborreic5/12/12 17:58

    és igual que el meu anterior comentari hagi quedat en blanc...parlem de Tòlstoi ? doncs és el que va escriure això : "...TOT AQUEST MÓN NOSTRE NO ÉS SINO UNA PETITA EFLORESCÈNCIA QUE HA CRESCUT EN UN PLANETA INSIIGNIFICANT.I NOSALTRES ENS IMAGINEM QUE AL NOSTRE MÓN HI POT HAVER QUELCOM DE GRAN,IDEES, OBRES ! TOT AIXÒ NO SÓN SINÓ GRANS DE SORRA."

    ResponElimina