dijous, 24 de gener del 2013

de pel·lícula


13 comentaris:

  1. No hi són totes. Que jo sàpiga, em falta (no n'he pogut trobar cap imatge) la primera adaptació, feta el 1911 per Maurice Meter. L'Anna ben muda.

    ResponElimina
  2. Segons un llibre que corre per aquí, la Garbo la va interpretar dues vegades, la primera a "Love (Ana Karenina)" el 1927 dirigida per Edmund Goulding.

    Per complicar les coses, Godard va rodar dues pel·lis sobre adulteri i etc amb l'actriu Anna Karina (Une femme est une femme i Une femme mariée)...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, sí Anna Karina, la princesa de la nouvelle vague! Marxando: aquí.

      Merci per embolicar la troca, Lluís!

      Elimina
    2. Ja ho saps, a disposar.

      Elimina
    3. Dr. Vilardekyll24/1/13 23:22

      Amb totes les excepcions que volgueu, les adaptacions (?) al cinema de les obres del segle XIX són un pur exercici d'exhibició de vestuari i grans decorats, amb interpretacions afectades i teatrals, i on tot és feixuc i avorrit, i la llengua literària es converteix en una forma de parlar dels actors encotillada i falsa. Sóc cinèfil, però moltes obres literàries crec que s'haurien hagut de deixar sene imatges, ja que trenquen la imaginació dels lectors i no aporten res al cinema. En el cas de la Garbo i l'Anna Karènina, encara que n'hagués fet cinquanta versions, no me la crec ni que m'ho digui el propi Tòlstoi.
      Quant a Anna Karina - i amb permís d'en FGT - ni me l'ha toqueu !

      Elimina
    4. Doncs ara volia fer un llistat amb les excepcions, per dur-te la contrària i tot això, però ha passat una mosca i m'he dit com és possible, amb aquest fred, que encara quedi una mosca viva, càsum la mutació genètica i la voluntat ha fugit d'estudi, volant darrere de la mosca.

      A mi també em costa molt de creure'm la Garbo. I no només en cas de la Karènina. En general. Potser Ninotchka sigui l'excepció; però em temo que el mèrit no és pas d'ella, sinó del gran Lubitsch.

      Em pensava que l'FGT era més de la Jean Seberg.

      Elimina
    5. Ah, i no he vist mai la Vivien Leigh en el paper de Karènina. Clar que si no hi surt la Hattie McDaniel fent d'Aniuska, la criada (Mestressa i criada comparteixen nom de pila. Karenin i Vronsky també, per cert: Aleksei), la cosa perd interès.

      Elimina
    6. Dr. Vilardekyll25/1/13 20:51

      Matilde, pots estalviar-te la llista, que segurament hi estaríem d'acord, i ja dic que hi han excepcions, però trobo que hi han més mediocritats que bones pel.lícules ; ara, en el cas d'algunes novel.les del gènere negre o d'altres subgèneres, grans directors han fet pel.lícules excepcionals.
      I sobre la Leigh - i no sé si volies dir això - tot i ser una bona actriu, potser està massa marcada per l'Scarlett i també resulta poc creïble.
      Sí, de Ninotchka, crec que molt del mèrit ve de Lubitsch, de l'excel.lent guió de Wilder i Brackett, i fins i tot dels insuperables actors i actrius secundàries més que no pas de la Divina.

      Elimina
    7. D'acord, m'estalvio la llista de les adaptacions que passen la prova del cotó. Hi he estat rumiant intensament i només conec un cas en què la peli supera amb escreix la novel·la: El falcó maltès (versió Huston). I que Hammett em perdoni.

      Elimina
    8. Dr. Vilardekyll26/1/13 16:18

      En l'exemple que poses, jo hi donaria un empat.
      Un exemple de superació de la versió de cinema sobre l'original literari, i dins del cinema negre, és, per a mi, Scarface en l'adaptació de Howard Hawks/Ben Hecht....I ara que penso en Hawks : "The big sleep", no sé si gràcies a Bogart o a la intervenció raríssima de Faulkner, i amb permís de Chandler, supera l'original !

      Elimina
  3. Dr. Vilardekyll26/1/13 16:22

    Una altra pel.lícula, per a mi, que quasi - o sense el quasi, segons quan m'ho miro- supera l'original és la "Mort a Venècia" de Visconti.
    I un empat quasi quasi superant l'original és "The dead", que em sembla que a tu també t'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí,tens raó, com he pogut oblidar els morts de Huston? Redéu només de pensar en el monòleg final de Gabriel se'm posa la gallina de pell ...His soul swooned slowly as he heard the snow falling faintly through the universe and faintly falling, like the descent of their last end, upon all the living and the dead. Amén.

      Elimina
    2. Ah, i també li trec el quasi a la Mort a Venècia. Tens raó, m'agrada més la peli.

      Elimina