divendres, 25 de gener de 2013

la bossa de la karènina

Karenina Hermitage Bag. Christian Dior, 2008.

Como profesor, Nabokov detestaba la teorización que algunos colegas hacían sobre la literatura que enseñaban. Para él todo se centraba en la facultad de comprender el sutil tejido que conforma una obra maestra, de saber apreciar el valor exacto -es decir, la calidad artística, pero también científica- de un detalle, de una combinación de detalles de los cuales brota la «chispa sensual» sin la cual una novela está muerta.
Intentemos responder al examen de Nabokov: ¿qué contiene el bolso de Ana?
[...] «Mandó enganchar caballos de refresco y se ocupó en poner en su bolso de viaje los objetos indispensables para una ausencia de varios días», escribe Tolstoi. ¿Cuáles pueden ser esos «objetos indispensables»? Tolstoi no da más detalles sobre el contenido del bolso, a excepción de la mención al monedero que Ana extraerá del mismo en la estación para comprar el billete del tren. Hechos rápidamente los preparativos, la atribulada mujer rechaza el almuerzo, que ya estaba servido, y sale de la casa empujada por la necesidad de moverse. Pedro, su sirviente, coloca el bolso de tapicería roja dentro del carruaje y ambos se dirigen a la estación. Pero la importancia del bolso no acaba aquí, pues una vez en la estación de destino, Obirálovka, y sumida en su propia desesperación, Ana siente el impulso de acabar con todo arrojándose a la vía del tren. Sin embargo, las asas del bolso se enredarán en su mano impidiéndole en un primer momento llevar a cabo tan desventurada acción. Finalmente, la protagonista lanzará el molesto apéndice a las vías para quedar completamente libre de cualquier estorbo y acto seguido se dejará caer bajo un vagón del tren que avanza con rapidez hacia donde está ella.
¿Qué ocurre con el bolso? Desaparece del objetivo del narrador, no así de la mente escrutadora de Nabokov, que dedica alguna de sus clases sobre la novela a demostrar que ese bolso de la escena final es el mismo que aparece al comienzo de la narración y, de alguna manera, es un objeto vinculado a la historia de amor de Ana Karenina con el conde Vronsky. Una pieza, pues, importante del tejido narrativo. En efecto, el mismo bolso aparece por primera vez en la escena literaria poco después de que la protagonista de la novela conozca a Vronsky, cuando sufre un acceso imprevisto de llanto, que ya sugiere su nueva emotividad, y es el último objeto del que se deshace antes de morir, cuando ya nada le importa.
Ese bolso de viaje traza, pues, una línea de continuidad con el viaje moral que emprende la esposa de Karenin al conocer al apuesto Vronsky y dejarlo todo -casa, reputación, marido, hijo- para vivir esa pasión irresistible. [...]
¿Y qué podía contener el bolso de Ana? Un lector atento -de nuevo Nabokov- lo sabe. Conoce cuáles son los «objetos indispensables» que ha colocado la protagonista en su interior porque recuerda la presentación que se ha hecho del bolso. Cuando Ana regresa a casa en el exprés nocturno que en 1870 hacía el recorrido San Petersburgo-Moscú, sacudida ya por el amor a Vronsky, se instala en un vagón de primera clase, bastante concurrido, y de su bolso de viaje -de color rojo- extrae varios objetos. Al fino pañuelo de batista que había servido para enjugar sus lágrimas antes de salir de casa de su hermano, hay que añadir una pequeña almohada para apoyar la cabeza, la redecilla que protegerá su peinado durante la noche, una novela inglesa con las páginas todavía por abrir y un abrecartas. ¿Es un inventario completo? La respuesta es imposible (ah, el misterio del bolso de las mujeres...), pero no parece que lo sea: cabe suponer también un pequeño recado de escribir (dada la frecuencia de las notas que se envían los personajes a lo largo de la novela), una linterna para poder leer sin molestar al resto de viajeros, un espejo de bolsillo y los indispensables artículos para la toilette de una dama. Fin del examen.

Anna Caballé. El bolso de Ana Karenina. Península, 2008. P. 11-14.



14 comentaris:

  1. Vista la fenomenal capacitat de la bossa de l'Anna no puc deixar de pensar en la de la Mary Poppins... Un petit coixí, d'acord! Una llanterna -d'espelma o de querosè, perquè l'elèctrica encara trigaria unes dècades-, totes les potingues, etc, etc... Ni que fos el bagul de Piquer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deus voler dir de "la Piquer", oi, Girb? Rodes més que el bagul de la Piquer és una dita molt popular a casa meua.
      Avui tindré un munt de visites, per culpa d'haver escrit Piquer. Ja saps, gent interessada en l'estat de salut de la Shakira...

      Elimina
    2. També es podria substituir el bagul de la Piquer per la famosa bossa que duia Sport Billy.

      Elimina
    3. I ara he pensat que a la Karènina de Nin les dones no estan prenyades o embarassades, estan gràvides, i ni pareixen ni infanten ni donen a llum: deslliuren. Totes amb dolor, això sí. I sense el consol de l'epidural.

      Elimina
  2. I ja triga el Louis Vuitton a fer una replica carrinclona del Bagul de la Piquer. Que, en realitat, n'eren una pila; inclosos aquell parell que el seu home traginava pel món plens d'oli d'oliva.
    (el Vuitton serà una pastanaga afegida pels cercadors despistats).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui l'agulla del comptador farà tres voltes senceres com a poc!

      Elimina
  3. Perdoneu, però difícilment superable és la capacitat d'emmagatzematge de la butxaca màgica d'en Doraimon.

    Contribuïnt a la cosa comptable. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Clidi, un descuit imperdonable! Té, t'has guanyat un doraiaki.

      Elimina
  4. nabòkov fa el mateix que retreu als professors que critica
    no entenc com un escriptor tan bo com ell, enfoquiles seves teories d'una manera tan científica,tan de laboratori ; és ben bé que l'entomòleg domina al literat
    i ara entenc perquè detestava a FMD, que és tot el contrari del cartesianisme narratiu que ell proposa, i d'una incontinència verbal insuperable
    a més, les explicacions tan imaginatives que dóna dels objectes en el "teixit" de la narració - ara resultarà que escriure és com fer mitja - són molt bones i brillants per omplir classes o pàgines d'assaig, però a l'hora d'entendre el text o la "tècnica" - sí, es veu que també cal saber de mecànica o, més modestament, bricolatge literari, per escriure bé -, crec que són coses prescindibles

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que el missatge és més senzill que tot això, hyde. Un lector atent repara en els detalls. Hi para esment. La importància dels detalls, ve-t'ho aquí.

      Elimina
    2. és que jo no em referia pas a l'objecte d'atenció, sinó a la manera com s'analitza ; és clar que tenen importància els detalls !, i és clar que cal fixar-s'hi, però un cop ens hi hem fixat, no cal fer més subliteratura sobre literatura o, si no, que em diguin perquè són més importants les palles mentals de Nabòkov que les teves, les meves o les de qualsevol lector anònim ?

      Elimina
    3. En això de les palles et dono tota la raó, hyde, les més importants són les que es fa cadascú. Sona prou cotxino; però no hi puc fer res, les coses són així.

      Elimina
  5. i menys bosses de mà, i objectes narratius, i més conceptes, idees escrites, subjectives, gens acadèmiques, vives...LITERATURA !
    el text tal qual i ja està.. verbigràcia :
    " (...)GRIMM TÉ UNA FAULA DE L'HOME SENSE OMBRA, DE L'HOME PRIVAT D'OMBRA, COM UN CÀSTIG PER ALGUNA COSA. JO, AQUEST CÀSTIG,NO L'HAVIA POGUT COMPRENDRE MAI. A UNA DONA, PERÒ, LI HA DE SER DESAGRADABLE DE NO TENIR OMBRA.
    - SÍ, PERÒ, GENERALMENT, LES DONES AMB OMBRA ACABEN MALAMENT - DIGUÉ L'AMIGA D'ANNA. "
    (diàleg en que critiquen que Anna tingui l'"ombra" de Vronski amb ella)

    ResponElimina
  6. o aquest :
    "EL FINGIMENT EN QUALSEVOL COSA POT ENGANYAR L'HOME MÉS INTEL.LIGENT I PENETRANT ; PERÒ L'INFANT MÉS LIMITAT RECONEIX EL FINGIMENT, PER MÉS HABILMENT QUE HOM L'AMAGUI, I LI CAUSA REPUGNÀNCIA".
    (nota bene : resulta que això està escrit pel "narrador" referint-se a Levin, per descriure que no fingeix, demostració de com Tòlstoi, a diferència de Flaubert, sí que intervenia moralment en el text)

    ResponElimina