la difusió de tolstoi en català

La recepció de la literatura russa moderna és tardana a la Península. De fet, arriba a Barcelona abans que a Madrid per obra de Narcís Oller. Isaak Pavlovski, avui una figura gairebé oblidada, és la clau per a entendre l'interès d'Oller pels autors russos coetanis. Pavlovski, resident a París, visqué a Catalunya entre els anys 1884 i 1885 i va intimar amb diversos literats, sobretot amb Oller, que informava i a qui enviava traduccions franceses d'autors russos. Oller s'interessà sobretot per Tolstoi i Turguénev, dels quals va girar diversos títols al català, a partir del francès. [...] En aquest període, però, de Tolstoi allò que s'imposà fou la narrativa curta, més fàcil de publicar, ja que aleshores no hi havia una estructura editorial en català i les novel·les de l'autor rus, a més, començaven a circular en versions franceses i castellanes. Qui més s'aplicà a divulgar-lo fou Joaquim Casas-Carbó, que el 1891 i el 1892 en donà algunes mostres a L'Avenç.

[...] En els anys vint i trenta la literatura russa, per l'efecte de la Revolució, es posa de moda, cosa que té un reflex notable dins el precari editorial en català. Tolstoi, de tota manera, no és l'autor que més interessà llavors, si més no en comparació amb d'altres (com ara Gógol, Dostoievski, Gorki, Puixkin o els escriptors soviètics). [...] D'una banda, continuem amb títols incorporats per la via francesa, sovint sobre traduccions força deficients.

[...] D'una altra banda, arriben, finalment, les primeres traduccions directes del rus, dins la memorable «Biblioteca A tot vent», de Proa. Dels quatre volums tolstoians publicats, tanmateix, el primer, Resurrecció (1928), fou traslladat del francès per Rossend Llates i Alfons Maseras. Les novel·les Els cosacs (1933) i Hadji-Murat (1934) i el volum de narracions La mort d'Ivan Ilitx / Amo i criat / Tres morts (1930), en canvi, van ser traduïdes directament per Francesc Payarols. Han quedat, però, com a referent d'aquestes versions directes les que va fer Andreu Nin (tot i que avui els eslavistes en qüestionen alguns aspectes), que de Tolstoi anostrà Anna Karènina (1933) i Infància, adolescència, joventut (no publicat fins a 1974). La majoria d'aquestes versions, revisades per Joan Oliver, Proa les ha anat reeditant des dels anys seixanta fins a avui.

[...] Després de la guerra, com és ben sabut, l'edició en català va patir prohibicions i moltes restriccions. De fet, les traduccions no es recuperen fins als anys seixanta i no serà fins als vuitanta que s'entrarà en una relativa normalització pel que fa a versions de literatura russa.

[...] En tot cas, sí que són directes algunes de les dels últims anys, la majoria amb reimpressions: La mort d'Ivan Ilitx / Sonata a Kreutzer i Khadjí-Murat (ambdós llibres publicats per Destino el 1996), en versions del tàndem Victòria Izquierdo i Àngels Margarit; La mort d'Ivan Ilitx, nova traducció (la tercera del rus) a càrrec d'Anna Estopà (Quaderns Crema, 2001), i les narracions Felicitat conjugal / El diable, girades per Jaume Creus (Edicions del 1984, 2005). Rourich de Sant Cugat va publicar el 1990 Faules i contes, sense cap indicació de traductor ni de llengua de partida. L'Any Tolstoi no ha donat, per ara, més que una nova traducció, la del relat de 1898 El pare Sergi, en versió de Xènia Dyakonova, publicada a Mallorca per Lleonard Muntaner. Sigui com vulgui, la història de la traducció de Tolstoi al català és, com s'ha pogut veure, prou llarga i constant i permet de pensar que en el futur l'autor rus continuarà essent a casa nostra un dels referents de la literatura universal.

Ramon Pinyol i Torrents. «La difusió de Tolstoi en català». A: Serra d'Or, núm. 611, nov. 2010. P. 37-39. (Monogràfic: Tolstoi, cent anys després).