 |
| 1891 |
Iliá Repin pintó a Tolstoi en 1891, trabajando en esta habitación abovedada de Iásnaia Poliana. Se encuentra en el piso bajo de la casa y, en los años de infancia de Tolstoi, servía como despensa. Tenía el suelo de piedra y todavía se ven, en algunos lugares del techo, grandes argollas para colgar jamones. Pero, más tarde, se instalaron planchas de madera en el suelo, se amuebló con sencillez -como agradaba a Tolstoi- y sirvió como estudio del escritor desde 1862 hasta 1864; y, en una época posterior, desde 1887 hasta 1902. En este lugar escribió parte de Guerra y paz, así como El reino de Dios está en vosotros, Resurrección y La sonata a Kreutzer, entre otros relatos. Iliá Repin, buen amigo de Tolstoi, quiso representarle aquí rodeado de «su mundo campesino». No sólo aparece retratado con su camisa de mujik, sino que vemos en el fondo su guadaña con la que laboreaba en la siega, acompañando a los campesinos; la sierra que utilizaba en la carpintería y, también, otros aperos que le servían para su trabajo del campo. Al fondo, en la percha, están sus abrigos y sombreros. Hay cierto desorden en la ropa tirada sobre el sillón y en las botas y zapatos amontonados contra la pared del fondo, todo como gustaba al viejo León cuando repetía: «Se vive bien sin tanto orden».
Mauricio Wiesenthal. El viejo León. Tolstoi, un retrato literario. Edhasa, 2010. P. 175.
Aquest, però, no va ser pas l'únic cop que Ilià Repin va retratar Tolstoi; n'he trobat cinc més.
Llaurant (1887) i amb la seva dona, Sofia (1907)
M'encanta el del 1901, amb la puresa del blanc.
ResponEliminaSi no vaig errat és a escala 1:1. Ha de ser imposant, com qui té un gegant al davant.
Sembla un guru!
Elimina207x73 cm!!
EliminaEs pot veure a The State Russian Museum, St Petersburg.
Русский музей, de fet.
EliminaM'agrada molt aquest de 1891, més eteri, convertit en una taca de llum blanca sobre l'herba. Molt interessant, perquè la seva obra no desprèn la lleugeresa que aquí Repin va voler representar aquí. En canvi, "Llaurant" sembla que s'apropa més a les sensacions que deuria tenir quan escrivia.
ResponEliminaNo sé si el club de lectura es pot permetre també un cine-club, però hi ha una pel·li que seria el complement ideal. Aquí l'he trobada en dues parts, i en idioma original.
http://www.youtube.com/watch?v=1PAhbcy8mP4&feature=share&list=PL9D0354A6977D4629
Casualment, ara estic amb les adaptacions cinematogràfiques de la Karènina,i, d'entrada, he pensat que potser m'enllaçaries alguna versió curiosa. La que van fer el 1953, per exemple, que m'està interessant molt i molt, i no precisament per les seves virtuts cinematogràfiques blablabla.
EliminaLlavors he seguit el teu enllaç i se m'ha escapat un somriure.
Tarkovski és a Bosch el mateix que Xècspir és a Bloom: el Pisuerga, he pensat.
I encara he pensat més: crec que Tarkovski és, definitivament, l'escriptor de capçalera del Lluís Bosch. I no hi ha pas ni una engruna d'ironia en la meva afirmació.
M'has pescat, no hi tinc res a objectar: així com Bloom aprofita el Pisuerga per citar Xècspir, jo l'aprofito per endinyar en Tarko. Justament aquestes vacances l'he tornat a repassar.
EliminaBen fet, Lluís, al cap i a la fi, què som sinó els nostres Pisuergues, oi?
EliminaLluís, deus ser dels pocs que els hi agrada Tarkovski. A mi em fascina, però em costa, i reconec que no puc veure gaire sovint les seves pelis si no vull quedar trinxat mentalment. Però les dues darreres seqüències de "Sacrifici" les he vist tantes vegades que poc en falta per a somniar-les. També em sacseja el nen que surt al final de "Stalker". Per cert, que recordo el passi memorable d'aquesta última, al cine club de Vic, fa un grapat d'anys, i com la sala es va anar buidant fins a quedar literalment quedar quatre gats.
EliminaI ja que tu Matilde dius això de Tarkovski escriptor, et deus referir a "Esculpir en el tiempo" , suposo ? Jo el trobo un llibre magnífic, tant si estàs d'acord amb les seves teories com no.
EliminaI seguint amb cinema : quina versió d'Anna Karènina és aquesta del 1953, Matilde ?
No, no, Doctor, jo volia dir que "Tarkovski cineasta" és l'escriptor de capçalera d'en Lluís. Una bestiesa de les meves, pots comptar.
EliminaQuant a la peli, és una versió que va dirigir una tal Tatiana Lukashevich, i protagonitzada per Alla Tarasova i Pavel Massalski. Té la seva conya, ja en parlarem. No avancem esdeveniments.
Dr. Vilardekyll: sembla que la Matilde és una mica agnòstica respecte de Tarkovsky, però què hi farem, a cadascú li agrada el què li agrada. Sobre Tarkovsky i "Sacrifici", fa poc un professor d'història del cinema em va dir que després de veure-la no-sé-quantes vegades encara no era capaç d'escriure'n cap comentari crític, perquè el superava sempre. Jo visc hipnotitzat per aquest film, i cada cop li trobo un parell de coses noves. En paraules del mateix professor, Tarkovsky provoca una "epifania" en l'espectdor, que deu ser això que hem viscut (els quatre que ens quedem a la sala).
EliminaTarkovski sí, però poc, que diu aquell. Haig de reconèixer que amb l'home de l'espelma de Nostalgia vaig flipar en technicolor. I que fa més de sis anys que provo de veure Offret d'una tirada, sense èxit. Però i la voluntat, eh? O és que res no val la fe que hi poso?
EliminaEl que més impressiona quan veig Tolstoi és que fos escriptor. La imatge llaurant és per fer-ne targetes i regalar-ne a uns quants que jo sé.
ResponEliminaSaps, Enric, a mesura que vaig llegint coses sobre el personatge més clar tinc que el tio era una mena d'icona d'aquelles per a fer pòsters. Talment una rockstar de l'època. Tants retrats com vulguis (a l'oli i amb càmera), pelegrinatges de fans a Iàsnaia Poliana, entrevistes a dojo, fins i tot va protagonitzar un documental, crec. La seva mort va ser un esdeveniment cobert per càmeres i periodistes. Fent una cerca senzilleta al Youtube es pot, fins i tot, veure'l de cos present i assistir al seu funeral. Aquí.
Elimina