 |
| D'aquí. |
El escritor se retiró al campo en Connecticut hace más de diez años, pero pasa los inviernos en la ciudad. Al oeste de Central Park, en el Upper West Side, se encuentra su apartamento neoyorquino. Un gran ventanal con una impresionante vista al sur domina un luminoso y amplio salón de suelos de madera clara y exento de librerías. A la derecha, un flexo ilumina el escritorio de cristal. Falta el ordenador, una pieza clave para Roth desde los noventa, que vino a sustituir una sólida máquina de escribir -«como un cañón, grande, negra, inamovible»-. Antes tuvo una Olivetti portátil -«maravillosa, podías empujarla por la mesa, escribir y empujar»- y, por insistencia de sus amigos, dejó el papel y la tinta y se pasó a la pantalla y el teclado -«lo mejor que le ha pasado a mi escritura»-, algo que le permite reescribir mientras avanza. El oficio de escritor para Roth tiene algo de combate físico. Trabaja cada día, todo el día y, durante muchos años, lo hacía siempre de pie. Ahora, solo la mitad del tiempo. «Empecé porque tenía problemas de espalda. Me encanta no estar metido en el hoyo. Si te atascas puedes caminar y quitártelo de encima».
Andrea Aguilar. Entrevista: Philip Roth. A golpes de martillo. Babelia. 23| abril | 2011.
[+]
· 5 famous writers who stood while they worked.
La finestra de la foto de Roth no és a NY, és a la cabana de Warren.
ResponEliminaPrecursor, en Víctor Hugo es va cuidar d'anotar a la capçalera dels seus llibres de viatges: “Écrit en marchant”.
ResponEliminaJo mateix tenia el "Senyó Sanyo", una gravadoreta ancorada al tirant de la motxilla per anar-li dictant les meves impressions; fins i tot vaig fer un llibre de poemes amb aquest sistema. (El "senyó" ve del tracte respectuós -de vostè- amb què li parlava: Veu, Senyó Sanyo, aquella cinglera... Doncs ha de saber que és d'una roca tendra, de tons cutanis...
Dempeus (i amb barretada) rebo el teu Senyó Sanyo, Girb. Quina rima tan encertada!
EliminaLa reòstia del ben trobato és que sigui del tot vero.
ResponEliminaImagina la col·le de cintetes del "Sanyó Sanyo"...
Vols més espionatge que una hora de parlament del Melcior arran del seu foc a terra; dic del darrer supervivent de la contrada pirinenca d'Adons.
La saviesa de les seves paraules ens ultrapassa.
Sembla que Vázquez Montalbán es va fer muntar una mena de faristol a la cuina per a posar-hi l'ordinador i poder-hi escriure dret mentre cuinava. A mi la idea m'atreu molt però em fa patir que les tecles se m'embrutin de greix.
ResponEliminaDoncs les cobreixes amb un plastiquet -talment el teclat fos un d'eixos fogons folrats amb paper d'alumini; no sé si n'has vist mai cap. Això s'està perdent per culpa de les vitroceràmiques. Caxis-, i llestos. O si no, a pèl, i després crides al Sr. Cillit Bang. Clar que el Sr. Cillit Bang sempre entra a mata-degolla i és possible que t'esborri, fins i tot, les lletres. Però vés que després no us donessin un Nobel -a Bosch&Bang, vull dir- per la vostra contribució a la literatura, amb aquestes pràctiques d'escriptura automàtica, que els suecs de l'acadèmia estan muy locos.
EliminaEn fi. Aviam si trobo una foto de Montalbán escrivint dret a la cuina...
avui no seré impertinent, deixaré que passeu per alt el meu comentari improcedent - "o sigui que la història de la literatura la poden escriure els fisioterapeutes i els anatomistes millor que Harold Bloom" -, i diré que no em surt l'aritmètica...CINC escriptors ? si les fots del mig, inclosa la que està de cul, que tant pot estar escrivint com vomitant rom cubà, són de Hemingway, les altres de Roth, Nabòkov i Soljenitsin, on està el cinquè ?
Eliminaoh, hyde, si no fossis tan impacient i seguissis l'enllaç que tan amablement t'he posat...Hemingway, Nabokov, Roth, Lewis Carroll i Thomas Wolfe.
EliminaLes fotos d'aquí són cosa meva; Soljenitsin, de regal; ergo ja són sis.
Treball d'investigació, ja saps, mètode3.
Ah, i no he trobat cap foto de Montalbán escrivint dret a la cuina; ni de fogons folrats de paper Albal, tampoc. Però he trobat un sofà amb funda de plàstic. Llàstima que no sigui d'escai.
Tinc una mic que pensa molt (l'única persona que conec que cobra per pensar i que a sobre pensa bé), que sempre m'ha dit que com millor es pensa és de peu dret. I afegeix: i si pot ser, caminant. Haurem de fer el faristol amb rodes.
Elimina