dissabte, 2 de febrer de 2013

de regal

Gràcies.

En el llibre que teniu a les mans, un indigent grec, un mariner holandés i un barceloní camaleònic s'alcen amb orgull, ensenyen les vergonyes, topen els uns amb els altres, intenten defensar la seva pròpia dignitat.
Cadascun d'ells encarna una mena peculiar de cosmopolitisme, sovint allunyada de les vaguetats que associem a aquest terme. Tots tres, amb les seves històries extravagants, ens desafien a interrogar-nos sobre la consistència i els límits del nostre món.

A mig camí entre l'assaig i la narrativa, El gos cosmopolita i dos espècimens més proposa un viatge en el temps i en l'espai: de l'antiga Atenes democràtica a Ciutat de Mèxic, de la remota illa de Java a la cultura alemanya del segle dinou, del cap de Bona Esperança a la Unió Soviètica. És una ruta plena de revolts inesperats, per la qual ens guis una veu que parla des del present, des dels dilemes del nostre temps.
El lector que emprengui aquest viatge corre el risc de tornar a casa amb una mirada nova sobre el seu entorn: és possible que, en girar l'última pàgina del llibre, l'indigent grec i els seus dos acompanyants ja s'hagin instal·lat, d'una manera sigil·losa però irrevocable, dins la seva vida quotidiana. [De la contracoberta].

Raül Garrigasait. El gos cosmopolita i dos espècimens més. Històries i assajos. Acontravent, 2012.

*  *  *  *

Las historias de Mrożek golpean donde más duele, llegan al corazón por gruesa que sea la capa que lo recubra. «Mrożek es el Groucho Marx de la razón universal», dijo en cierta ocasión el crítico Ronald Pohl. El autor le desmiente: «Nunca he tratado de ser divertido». Quien le conoce en persona sabe que dice la verdad. Rara vez se le ve reír, por eso su humor es más profundo. En palabras de Marcel Reich-Ranicki: «Es un humorista, y por eso se toma las cosas muy en serio. Es un autor satírico, y por eso se ríe del mundo, porque quiere mejorarlo. Es un hombre que cultiva el absurdo y pone de manifiesto los contrasentidos, porque quiere provocar a la razón».

En 1990 Mrożek enfermó gravemente. Su vida corría serio peligro. Según los médicos, sus posibilidades de sobrevivir eran de una entre diez. Él mismo comentó: «Era una condena de muerte, pero la ejecución falló». Hoy Mrożek tiene setenta y cuatro años, y su obra está más viva que nunca. [...] Si esta selección de relatos ha tocado la fibra del lector, está de enhorabuena: aún le quedan por descubrir otros seis volúmenes de relatos firmados por Mrożek. [De l'epíleg, signat per Jan Sidney].

Slawomir Mrożek. La vida para principiantes. Un diccionario intemporal. Edició a càrrec de Daniel Keel i Daniel Kampa. Traducció de: Joanna Albin, Francesc Miravitlles, Anna Rubió, Jerzy Slawomirski i Bożena Zaboklicka. Acantilado, 2013.


4 comentaris:

  1. Vostè les té totes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és veritat, però bueno, un dia és un dia! MUac.

      Elimina
  2. De Mrozek vaig llegir un llibre de contes (el primer que li va publicar Quaderns Crema), on hi ha aquesta peça magistral, que només he trobat en castellà a la xarxa:
    http://www.loscuentos.net/cuentos/link/394/394130/

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu preferit, inclós també a La vida difícil, es titula La revolució. Aquí.

      Elimina