dimecres, 6 de març del 2013

també som el que hem llegit, diuen


[...] Todo autor es fruto de lo que ha leído. ¿Qué tebeos leías en tu infancia?
Imagino que como la mayor parte de los niños de mi época, comencé leyendo tebeos de Bruguera. Sabía qué era lo que me gustaba y qué no, pero aún no prestaba mucha atención a los autores. Me gustaban sobre todo Mortadelo y Filemón, Zipi y Zape y Sir Tim O'Theo, aunque posteriormente, releyendo esos mismos tebeos, me gustaron otros autores como Figueras, Raf era mi dibujante preferido, me gustaba mucho desde niño, a pesar de que su trazo era algo más suelto y se salía de los cánones de Bruguera. Sin embargo, con el tiempo, los tebeos de Bruguera terminaron cansándome un poco porque siempre terminaban en una persecución, a un gag seguía otro y éste nunca tenía una repercusión sobre lo que sucedía en la siguiente página. Las que me siguieron enganchando eran las historias que tenían un argumento de principio a fin del álbum, las historias largas de Mortadelo y en especial, aunque quede un poco moñas decirlo, los de Zipi y Zape: El Tonel del Tiempo o La Vuelta al Mundo. Había aventura y viajes. De pequeño me encantaban esos dos cómics. Más tarde descubrí Super López; tenía un buen dibujo, fondos trabajados, historias con un principio y un fin y cuando un personaje tenía un chichón por algún golpe lo mantenía durante varias páginas. Eso me encantaba.
De Bruguera, como el resto de mis compañeros del colegio, pasé a los cuadernos de Vértice y con esas infames ediciones descubrí los superhéroes. Pero lo que realmente me gustaban eran los álbumes franco-belgas: Asterix, Spirou y Tintín. Con ellos me enganché a la aventura y sobre todo descubri la magia de los tebeos. Podías detenerte horas y horas en una viñeta y vivir allí dentro tu propia aventura.
[...]
Mientras tanto, tus lecturas habían cambiado, ¿no es así?
Sí. Como decía, de Bruguera pasé a los superhéroes de Vértice y al cómic franco-belga. Luego, en un día de compras con mis padres en El Corte Inglés descubrí un cómic que me hizo cambiar mi forma de ver este género. Era un álbum de un tal Carlos Jiménez y la historia trataba de unos niños en un internado. Hasta ese momento los cómics que había leído trataban temas grandilocuentes: Tintín descubriendo una red de narcotraficantes, Los Cuatro Fantásticos salvando la Tierra...Pero ese cómic llamado Paracuellos trataba de temas «pequeños» pero que me emocionaron como ningún otro lo había hecho hasta ese momento.
Luego, en mi etapa de «chispas» descubrí El Víbora. Me encantaba Max, Gallardo, Liberatore...Fue otro momento importante, los cómics hablaban de los temas que yo vivía en ese momento: sexo -o la falta de éste en mi caso-, drogas, música...
Después, ya estudiando diseño, me enganché a 1984, a Miguelanxo Prado, Juan Giménez, Moebius, Bilal...y en especial a Corben. Era increíble el volumen que tenían sus dibujos. Aún hoy sigo pensando que es de los mejores narradores de la historia de los cómics. Redescubrí de nuevo los superhéroes con Frank Miller i Alan Moore. Pero mi revista favorita era El Cairo, donde publicaba gente como Sento o Mique Beltrán. Mis autores preferidos en esta época eran Chaland, Torres y Giardino. La Juventud de Jonas Flink, La Estrella Lejana y La Estrella de Cartago siguen siendo algunos de mis cómics favoritos. De nuevo mis gustos tiraron más hacia la «línea clara».
Koldo Azpitarte. Senderos. Una retrospectiva de la obra de Paco Roca. Laukatu, 2009. P. 164.

7 comentaris:

  1. Sí senyora! Tant tu com en Koldo Azpitarte teniu raó. Justament ara estic preparant l'entrevista a un bloguer i li agafo un parell d'idees...
    (Per cert que el recorregut pels còmics és gairebé exacte al meu... m'hauré d'informar sobre Azpitarte).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, que em sembla que t'has embolicat una mica, Lluís. Per si cal: Azpitarte és l'entrevistador i les respostes són de Paco Roca.

      Jo comparteixo els tebeos de la infantesa, però hi afegiria una menció especial al 13, rue del Percebe de l'Ibáñez. Això sí que m'ha marcat, tujuro.

      Elimina
    2. Miquel Vilardell6/3/13 23:04

      Jo també he fet un recorregut semblant, i com tu, Matilde, estic marcat a foc per 13 Rue del Percebe. Però potser perquè sóc una mica més gran que vosaltres, juntament amb els de Bruguera i TBO, de nen i jovenet també em llegia les "Hazañas bélicas" i el "Sargento Gorila" (algú sap de què parlo ?)
      De gran, en una etapa de "guionista" i d'intent - frustrat - de dibuixant, vaig entrar de ple en el comic - terme que, a mi, no m'ha agradat mai -i un amic dibuixant amb qui col.laborava em va fer conèixer a un grapat de grandíssims artistes, però m'he quedat encallat en noms clàssics com Will Eisner, Breccia, Tardi, Giménez...i no conec gaire els nous. És bo, doncs, en Roca ?

      Elimina
    3. Sóc la persona menys indicada per respondre la teva pregunta, Miquel, perquè la meva relació amb el còmic es va quedar, justament, al 13 rue. Així doncs, en aquest àmbit (i en molts d'altres; si només fos això!), la meva ignorància fa feredat. Desconec el llenguatge, els recursos...però miro de compensar-ho escoltant als qui en saben. Total, que estic llegint atentíssimament l'obra d'en Roca, i que en les pròximes entregues miraré d'il·lustrar (mai millor dit) aquests aspectes formals que m'haguessin passat per alt si no fos que he tingut la sort de trobar ajuda: mira això, fixa't en aquest enquadrament, oita quin picat, i coses així. M'ho estic passant teta. Total, que m'ha agradat molt Arrugues (i El invierno del dibujante i Las calles de arena!) i ara provo d'esbrinar el perquè. Us mantindré informats. I si aconsegueixo que et gratis, ja saps, la picor de la curiositat i tota la pesca, doncs, res, missió complida.

      Elimina
    4. Miquel Vilardell7/3/13 16:47

      Doncs sí, ho has aconseguit, em pica la curiositat i tard o d'hora - més d'hora que tard - haig de tornar-hi, al còmic.
      I un dibuixant, gallec per més dades, que el considero del millor del millor és Miguelanxo Prado ; si continueu fent clubs de lectura de còmic, és una obligació dedicar-n'hi algun a ell.

      Elimina
    5. Oh, jo voldria una mica de diversitat. Ara un Xècspir lotuyoespuro teatro, ara un poemari, ara unes memòries, ara un assaig; després, una fotografia (per què no? també és llegir!), o un edifici (conxo, acabo de trobar això, sobre el Panteó d'Agripa; fantàstic), o un quadre...

      Afegeixo Miguelanxo Prado a la llista que encapçala -ja t'ho dic ara- Maus d'Art Spiegelman. No sé quan, però aquest serà el proper còmic que llegirem al club. Si no em moro i encara me'n cuido i blablabla.

      Elimina
    6. Miquel Vilardell8/3/13 16:37

      Està molt bé el plantejament que proposes, Matilde. De fet, i encara que jo sóc de narrativa, i, com la majoria de lectors, de novel.la principalment, trobo que s'hi dona massa importància i que hauríem d'acostumar-nos a llegir més altres tipus d'obres. Potser el que no hi veig gaire, el que dius de dedicar-ho a la fotografia o al Panteó d'Agripa, amb tots els respectes. Com es faria : parlar una hora del milicià de Cappa ?
      "Maus" no m'ha atret mai gaire,i, per tant jutjo sense tot el coneixement de l'obra, però pel que he vist del seu autor, per internet,em fa pensar, gràficament, en una mena d'alumne justet de Robert Crumb. Ara, la història i el seu tractament, suposo que és interessant i corrosiu.

      Elimina