dissabte, 27 d’abril de 2013

acqua alta



«A Venècia coneixen molt bé els efectes de les marees sobretot a la primavera: s'inunden les zones més baixes de la ciutat i si el nivell de l'aigua supera els 90 centímetres per damunt del nivell d'una marea normal es denomina acqua alta.
La zona més emblemàtica (la plaça de Sant Marc) s'inunda amb freqüència perquè és un dels punts més baixos de la ciutat i com que tots els turistes la visiten, s'hi instal·len unes passarel·les elevades per a poder-hi circular sense que perillen els baixos de la roba i les sabates. En canvi, hi ha carrerons estrets i desconeguts que no tots els turistes visiten, que potser passen desapercebuts però que val la pena saber on estan.
En un d'ells hi ha una llibreria que es diu precisament Acqua alta. Està situada a Castello (el barri més gran del sis que formen la ciutat) a 700 metres de la plaça de Sant Marc, uns 8 minuts a peu, en un carrer llarg que es diu Calle Lunga S. M. Formosa. La porta principal dóna a un carrer i continua fins a una porta que dóna directament a un canal, i sí, quan puja la marea l'aigua entra a la llibreria que està plena de paper, tot i que els llibres estan elevats de terra. Els podrem trobar amuntegats en prestatgeries, alguns dins d'una banyera antiga i tot el sector central l'ocupa una góndola d'uns 8 metres de llarg, plena de llibres també. S'hi poden trobar llibres de tota classe i els més bibliòfils s'hi podrien passar el dia explorant-la i trobar-hi petites joies, com partitures musicals o volums molt antics.»
Apunt publicat per Amaia al blog L'ordre alfabètic. 20|8|2012.


15 comentaris:

  1. Valga'm Déu! Estic tardant massa a anar a Venècia!

    ResponElimina
  2. m'afegeixo al filòsof barat que fa la metàfora tòpica sobre Venècia-símbol-de-la-bellesa-que-agonitza-i-d'una-civilització-humanista-que-es-mor...,etc., etc., etc... i pregunto : no es podria enfonsar ja d'una punyetera vegada i ens deixàvem ja de tanta retòrica de la decadència d'allò bell, de l'art i de tot aquest rotllo macabeu de suplement de "cultura" ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hyde, a canvi de què? Tot, des del primer moment que neix, esdevé decadent. Cultura és una permanent neteja de llautons a veure si hi ha res que brilli sota la brutícia acumulada. Sense retòrica no hi ha discurs, hi ha missatges, consignes... Què proposes? Enfonsar per enfonsar? Enfonsar per començar de nou? Pregunto, més que res per saber la finalitat de la teva proposta. Portar la decadència al límit? O no n'hi ha ha? És pura retòrica "pour épater"?

      Elimina
    2. enric : seria llarg explicar-me, però el que penso respecte a tota la xerrameca que envolta a la "cultura" crec que tota és retòrica, tant si ve, per dir-ho segons el model d'Umberto Eco, d'un "integrat" acadèmic, com d'un "apocalíptic" de pacotilla com jo - i sí, m'agrada "épater"; és tan lícit com el contrari, no ? -, com d'un pseudo nihilista - que també m'hi considero -
      per altra banda, entenc internet com un joc de falses personalitats, on les paraules em semblen efímeres, reflexions en veu alta, a vegades interessants a vegades menys, i tant si epaten com no, són paraules i punt ; les coses són ; Venècia és, i tant li fa que un digui ase i l'altre béstia
      i, a més, real real, hyde no ho és; és un personatge que he creat i rere del qual només hi ha la part punkie del seu autor, res més ; com tampoc la foto del Superagente 86 no és la del nom que hi ha al costat, oi ? vull dir que internet és, per a mi, un simple joc intrascendent on hi poses una foto o t'inventes una personalitat,ningú ho contrasta i ens ho creiem o bé riem una estoneta, però no passa d'aquí; si jo vull dialogar amb algú, quedo en un bar o el vaig a veure a casa seva ; si vull escriure sobre les misèries culturals, intento fer-ho en la soledat de casa meva, sense pregonar-ho al món sencer, vanitosament, i potser - potser, recalco - després la única vanitat que em permetré serà presentar-ho a algun amic perquè ho llegeixi, però mai mai ho pregonaré en aquest magma incosistent i volàtil d'internet ; i menys, prendre'm seriosament el que s'hi publica, tant si és la provocació gratuïta com la més intel.lectual de les disquisicions sobre Kant
      enfonsar per enfonsar ? per què no ? el misantrop que porto a dintre - ho confesso - em provoca ganes d'ajudar a esbotzar-ho tot ; però, tornem-hi : i què ? per expressar-ho jo, o qualsevol,o el contrari, les coses no canvien ; d'aquí que la paraula és només això, paraula
      en definitiva, la literatura, l'art, etc, per a hyde no està a la fira de les vanitats efímeres que és internet, sinó en la soledat dels qui escriuen, pinten, composen, etc. i, sincerament, desconfio molt dels historiadors, crítics, teòrics, comentaristes de saló/suplements dominicals/passavolants internàutics, etc a ells em refereixo quan parlo de "cultura" ; no la fan, però en viuen, com els corbs de Van Gogh

      Elimina
    3. Hyde, estic d'acord que internet pot ser un joc de falses personalitats, però ho és també la resta d'àmbits personals i professionals de la vida. En certa manera, tots assumim un rol en el qual ens emparem per afrontar l'espai públic. Amb això ja hi compto.

      La paraula és només paraula. D'acord. Però sempre hi ha un missatge al darrere; una voluntat de comunicar alguna cosa. I tot el que es diu és connotat, sigui per les característiques de l'emissor o per les del canal. En aquest sentit, com que "Del club a casa" és un bloc de treball, pressuposo en els apunts i en els comentaris la voluntat d'aportar alguna cosa que té a veure amb el treball que en aquesta plataforma s'hi desenvolupa. Evidentment, com que estem en un espai obert ets molt lliure de dir el que vulguis i que el que dius vulgui aportar alguna o no. Però no pots negar que qui rep el missatge esperi alguna mena de finalitat. Vulguem o no, hi ha un acte de comunicació. És per això que pregunto si vols anar més enllà o és només una reflexió en veu alta.

      Sobre la seriositat del que es publica a internet, l'única eina que existeix (com en tots els àmbits de la vida) és la capacitat crítica de cadascú. Aquesta colla d'especialistes de saló que esmentes existeixen i han existit sempre; creure'ls, seguir-los o venerar-los només depèn del grau de necessitat de cadascú. Res diferent del que passa amb les religions, amb els gurus de l'autoajuda o amb qualsevol dependència física o psicològica.

      Bé, ja veus. El que és curiós és la quantitat de "retòrica" que tot plegat ha generat. I insisteixo, no pel contingut del que dius (que hi puc estar d'acord), sinó pel context en què és dit i per la necessitat d'omplir de contingut el "hyde". Cert que el meu Maxwell Smart és també una forma d'emmascarament, però no d'ocultació: a través del meu perfil es pot arribar al meu nom,al meu correu i als meus blocs, que són també una eina de treball (un dels avantatges que permet internet; o no) on abocar part de la feina professional que es fa en la solitud del despatx, amanit amb aportacions personals (emocionals) i disteses. En aquest sentit, no tots els espais d'internet són "un simple joc intrascendent on hi poses una foto o t'inventes una personalitat, ningú ho contrasta i ens ho creiem o bé riem una estoneta". O, si ho és, ho és en la mateixa mesura que qualsevol mitjà de comunicació o acadèmic.

      Salut, Hyde!

      PS: La Venècia que vull és la decadent, i espero poder-hi anar abans no sigui "cadent" del tot. I sense més pretensió que deixar-me absorbir com ho faria amb una novel·la o una pel·lícula, o posats, amb alguna substància estupefaent.

      Elimina
    4. diguem que tant el que tu expresses com el que dic jo es complementen;
      els rols. precisament pel que tenen de "paper", de "personatge" impostat, en qualsevol àmbit, fan que encara en desconfii més quan surten en plataformes tan poc consistents i narcisistes com aquestes : en la nostra memòria cultural, tots sabem qui és "Hamlet" i Shakespeare, però ningú sap qui era l'actor que el va estrenar, i si ho sabem no l'hem vist mai, i a internet fem cas dels actors, no dels autors, i això em molesta.
      comunicació. per no extendre'm, i amb els meus respectes tant per la matilde com per tu i per tots els milions d'autors de blogs que suren a l'atmosfera internàutica, jo, particularment, només ho veig una eina de comunicació, efectivament, però a aquesta paraula no hi dóno, em sembla, el sentit que hi dónes tu. per a mi, la comunicació, la paraula, no són ni verges ni màrtirs ni processos de canonització, i encara que soni a blasfèmia, tant me fa si el receptor - compte : en aquest àmbit ! - m'entén o no, i si jo l'entenc o no, si és reflexió en veu alta - una manera fina de dir "palles mentals" - o buscar "diàleg" - una altre eufemisme de discussió d'havent dinat de Nadal-
      capacitat crítica. evidentment. passa que aquí sí que caic en flagrant contradicció, i critico en veu alta coses que no cal que les expressi justament en un mitjà que em desagrada
      retòrica. evidentment també. d'aquí, que, per dir-ho d'una altra manera, i encara que a tots, inclòs hyde, molesti ser ignorats, trobo perfectament prescindible escrits com aquests, o, si més no, oblidable, justament perquè no hi ha res més, enllà de la retòrica
      respecto els teus blogs, la teva personalitat, etc., però em costa molt de creure que no hi hagi sempre un exercici d'ocultació en el que es fa per internet, i potser perquè pertanyo a la vella escola decimonònica en que importava més el com i el què, que no pas del qui - de qui a vegades no se sabia ni un borrall de la seva personalitat real, ni falta que feia - tot aquest esforç de blogaires, facebookeros, twiteros diversos, etc., per mostrar personalitats originals i ocorrents a tota hòstia, em cabreja molt i molt, i n'acabo fartíssim, encara que la persona que hi hagi al darrera sigui un amic meu o el més lúcid dels pensadors, és igual ; una cosa és la retòrica que en tota comunicació hi ha, tal com estic d'acord amb tu, i una altra una mena d'exhibicionisme ridícul, cutre i a vegades amb mala fe, que fa que senti que estic perdent el temps a la xarxa (la xarxa !...com diu un amic meu : una bona metàfora ; una eina per a pescar "besugos" ) i jo, en cap moment, defenso, en contraposició, els mitjans acadèmics o de comunicació, on, en gran part, hi viuen els paràsits de la cultura no, jo, si de cas, i per molt decimonònic i passat de moda que sembli, respecto, en tots els àmbits artístics, literaris, o "culturals", per entendre'ns, aquella idea simple i concisa de l'Isidre Nonell : "jo pinto, i prou". la resta, vingui d'on vingui, més que retòrica és, repeteixo, exhibicionisme intel.lectual, o, com deia un dels meus alter ego, l"un, dos, tres....responda otra vez" de la cultura ("por un millón de felicitaciones, díganos palabras que aparecen en los molinos de viento de don Quijote..")
      i Venècia, decadent o no, clar que cal anar-hi, però, si us plau, si us plau, ja no en fem més exhibició de "sensibilitat" i "cultura", quan en tornem, que jo ja n'estic tip d'ençà que en va tornar l'Àlex Susanna amb el seu llibretet dels pebrots !!

      Elimina
    5. Hyde, estic d'acord amb tu en gairebé el 100% del que dius, i ho podríem compartir sense problemes al voltant d'una taula per poc que estigui ben assortida. L'única objecció (per dir-ho d'alguna manera) a tot plegat la poso al lloc que has triat (no sé si has intervingut aquí altres vegades). Hem gastat molta energia en un indret on no hi ha gairebé ningú ni a convèncer ni a criticar. Fins i tot et diria que fer-ho aquí és massa fàcil. Si ho féssim a segons quins blocs encara faríem caure alguna llàgrima. Alguns de nosaltres, al cap i a la fi, ens guanyem la vida fent veure (no ho dic per la Matilde) que sabem alguna cosa i trametent-ho als altres (a vegades, parafrasejant Nonell, a cops de "t'ho has d'aprendre i prou!". Coses del sistema.

      Bona nit a tothom, que demà toca sortir a guanyar-se les garrofes, i continua plovent.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Em ocupat la casa (o el club) mentre eres fora.

      Elimina
  4. No passa res. Espero que no us hagueu fotut tota la capsa de galetes Birba, ja saps, la que guardo per a les visites.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pateixis, ens hem portat la carmanyola.

      Elimina
    2. a mi no m'agraden les Birba, però m'he endut uns Coelhos per cremar a la llar de foc, ara que ha tornat a nevar - empolsinar, que diria en Molina - al Montseny

      Elimina
    3. Coelho a ca la Matilde? No m'ho puc creure!

      Elimina
    4. Jo tampoc! Però la veritat és que tenia -abans que en hyde li calés foc- un exemplar de L'alquimista, editat per Proa i en tapa dura, ni menos. Espero que, almenys, hagi cremat bé.

      Elimina
    5. jo també tenia la mateixa edició, però el vaig deixar a no sé qui, i no me'l va tornar, però com podeu comprendre no el trobo pas a faltar

      Elimina