dimarts, 16 d’abril del 2013

icones


To become a celebrity is to become a brand name. There is Ivory Soap, Rice Krispies, and Philip Roth. Ivory is the soap that floats; Rice Krispies the breakfast cereal that goes snap-crackle-pop; Philip Roth the Jew who masturbates with a piece of liver.
Philip Roth. Esquire, 1981



L'únic lloc on ens podíem banyar en tota la propietat era en un tram ample de rierol. Vam agafar unes quantes tovalloles i una pastilla de sabó Ivory i vam passejar-nos camp avall fins arribar allà on el petit rierol travessava un barranc profund.
Jetta Carleton. Quatre germanes. Traducció de Jordi Nopca. Libros del asteroide, 2009. P. 21.
*  *  *
El Jabón flotante proviene de una fábrica de Velas y Jabones, y fue inventado por Harley Procter en 1878. Harley Procter sabía que la electricidad terminaría por convertirse en un duro competidor de las velas y con el Jabón Flotante esperaba seguir en el negocio.
Para conseguir un contrato con el ejército de la Unión durante la guerra de Secesión la compañía tenía en su poder el Jabón Blanco (todavía no se le llamaba Ivory ni tampoco flotaba en el agua).
Pero fue por casualidad el hecho de que el jabón flotara. Un día uno de los obreros se fue a comer sin haber apagado las máquinas y al volver la mezcla tenía un exceso de aire, tratando de aprovechar esta mezcla puso la mezcla en los moldes y la dio por válida. Esta partida sería la primera de Jabón Flotante. No tardaría mucho en correrse la voz y aparecer pedidos de este jabón «defectuoso» que flotaba en el agua (y no perdiéndose en el fondo de agua sucia). Así empezó la producción del Jabón Flotante.
Como el nombre de Jabón Blanco no les gustaba Harley Procter, tras haber escuchado al pastor de su iglesia el Salmo 44: «Mirra, áloe, y casia exhalan todos tus vestidos: En estancias de marfil te han recreado.» (Ivory es Marfil en inglés), de ahí salió Ivory Soap (Jabón de Marfil).
Los primeros Ivory Soap que se vendieron fue en octubre de 1879 (cuando Thomas A. Edison estaba probando con éxito su bombilla incandescente), de esta manera la fábrica de Velas de Harley Procter no se vería afectada del previsible éxito de la electricidad.
Otra idea de Procter que le daría un buen éxito consistió en dejar un precorte a las pastillas por la mitad, dejando a gusto del consumidor si usarla para lavar la ropa o cortarla para usar las dos mitades en el baño, así se cubrían dos necesidades con la misma pastilla.
Tras unos estudios hechos por profesores de química se determinó que el jabón tenía unas impurezas de 56 centésimas del uno por ciento, así se convirtió en el lema de su campaña publicitaria: «Puro en un 99.94%».
Esta campaña, según algunos expertos, fue de las más efectivas, pues la pureza y la flotabilidad del producto se reforzaban mutuamente, ayudando a aumentar más las ventas. Para aumentar esta sensación de pureza y suavidad lanzaron el Ivory Baby y regalaban a las amas de casa de la época carteles publicitarios de gran tamaño. Todo un éxito.

_______________
P.S.: Cada terra fa sa guerra: si mai m'heu de donar sabó, que sigui Lagarto, plis!


6 comentaris:

  1. Com que la Carleton només va escriure una novel·la i, malgrat l'èxit fulminant (a Amèrica), no se n'ha tornat a parlar mai més, fins ara, que l'han ressuscitada, tinc enormes dificultats per a trobar material. Ni entrevistes, ni aparat crític, ni fotos, com aquell qui diu. Així que no em queda altra que tocar el violí. I el toco.

    Això d'avui, tot i que ja sembla prou justificat amb la inclusió d'una cita de la novel·la, serveix per a explicar que la Carleton, quan va publicar Moonflower Vine, vivia a Nova York i es dedicava a la publicitat. Feia, concretament, anuncis de sabó Ivory per a la tele:

    In 1962 Jetta Carleton was nearly 50 years old, a self-described "Glad Old Girl" and well established in New York's advertising world: She wrote TV ads for Ivory soap. (Ho he tret d'aquí).

    Així estem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'haig d'esmenar la plana. Hauria d'haver dit Carleton només va publicar una novel·la. No se sap si tenia més coses al calaix. El que sembla cert és que al final de la seva vida, un cop vídua, va treballar molt fort en una altra, The Back Alleys of Spring. Però resulta que, quan ja la tenia quasi enllestida, va i es mor.

      Elimina
    2. Pel que he anat trobant per la xarxa, la gran valedora de la Carleton és la Jane Smiley, una altra novel·lista nord-americana de qui vaig llegir, fa mooooolt i amb plaer,Heredarás la tierra.

      Sembla que en un assaig titulat Thirteen Ways of Looking at the Novel (2005), l'Smiley dedica un capítol a Moonflower Vine. No l'he pogut aconseguir i m'he hagut de conformar amb un pròleg de l'Smiley a l'edició Moonflower... publicada per Harper Perennial l'any 2009. Aquí.

      Elimina
  2. A l'hora de fer la portada ja vaig detectar el problema de la Carleton. De totes maneres això t'ha quedat la mar de lligadet.

    Ves quin origen, el del colós P&G... Un cas més de la famosa "crisistunidad" americana. Acabo de llegir un estimulant tractat sobre la ciència dels hàbits i del control de la voluntat i, en arribar als seus aspectes col·lectius (al màrqueting), s'entreté en un exemple de l'imperi Procter. Una gent que, seguint el model d'aquest sabó, es capaç de vendre aire (seves són les patates Pringels). I tampoc és cert que abandonessin el tema de les espelmes... No són les piles Duracell les espelmes del segle XX? "Y duran, Y duran..." Com treure's la cançoneta del cap?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Treure's la cançoneta del cap és relativament fàcil, Girb. Només cal que et taral·legi encara que siguis de plàstic...envàs, envàs, envàs on vassssss, i au, mano de santo: el conill de duracell cap a la cassola de l'arròs!

      Elimina
  3. Maretadedéudelamedallamiraculosa, doncs no acabo de llegir que l'any passat van publicar a Amèrica la 2a novel·la de la Jetta Carleton!! I que es titula Clair de lune, així, en francès. Però no s'havia de dir The Back Alleys of Spring? En què quedem? Grrr.

    ResponElimina