diumenge, 28 d’abril del 2013

una llibretera de blanes


TODOS tenemos la librería que nos merecemos, salvo los que no tienen ninguna. La mía es la Sant Jordi, en Blanes, la librería de Pilar Pagespetit i Martori, en la antigua riera del pueblo. Una vez cada tres días voy a husmear allí y a veces cruzo unas palabras con mi librera. Pilar Pagespetit, que es, como su nombre indica, una mujer menuda, dedica las mañanas y también algunas tardes, cuando hay pocos clientes, a ordenar albaranes y envíos y a leer sus libros preferidos. En esas horas Pilar Pagespetit está y no está. Es decir, está, pero está como si no estuviera. En esas horas o en esos minutos una librería se convierte en un puesto avanzado de exploración en no se sabe dónde. En territorio salvaje, tal vez, en territorio yermo, posiblemente. Y todos los que entran tienen pinta de náufragos, incluso las señoras que vienen a buscar el Pronto. En esas horas en la Sant Jordi se escucha música de jazz (que a mí me pone nervioso y a Pilar la relaja), aunque en otras ocasiones es posible escuchar música clásica, música étnica y música brasileña, cuyas notas también contribuyen a relajar a mi librera. Sin ninguna duda cualquier librero tiene motivos más que sobrados para ponerse nervioso, me digo cuando escucho los acordes sombríos de John Coltrane, aunque mi librera, rodeada de música tranquilizante, no parece tomarse las cosas muy a pecho. Cuando le pregunto si siempre quiso dedicarse a este oficio me contesta que no lo sabe. Empezó en Tordera, como bibliotecaria, y hace dieciocho años, cuando se vino a vivir a Blanes, levantó su librería y parece feliz. Yo también estoy razonablemente feliz con mi librera. Tengo crédito y generalmente me consigue los libros que le encargo. Más no se puede pedir.
Roberto Bolaño. «La librera». A: Entre paréntesis. Anagrama, 2004. P. 112-113.

5 comentaris:

  1. Avui n'hagués fet seixanta, i mira, m'ha fet gràcia.

    ResponElimina
  2. Pos jo no la tinc, la llibretera. La tenia però em pillà ja a punt de jubilar-la. I aixina i tot encara li vaig aplegar a conéixer el primer local, al carrer Sant Josep, on encara pagava en pessetes (perquè quan em donaven la xapa de 500 pessetes de la paga setmanal abans de gastar-me-la en res ma mare ja me s'emportava allà a que li ho donara a Pili, la llibretera, que li anava pagant els llibres xapeta a xapeta de 500), i després se n'anaren al carrer Sant Nicolau a altre lloc més xulo (parle del centre d'Alcoi, MU, hauries de vindre hòstia), que tenia hasta cafetera. Que això era molt de capital i de llibreria important, tindre una cafetera. Després van tancar, clar, però recorde els bons anys, molt pocs, anant a la llibreria de Sant Nicolau. I sense llibreter o llibretera de capçalera no es pot viure de cap manera. Buscar llibres en La casa del libro i demanar-los no i que te'ls envien no és ni paregut, i anar a la FNAC a furtar-los tampoc. Quedar-se sense llibreter és com quedar-se sense senyor retor, les ueles queden desemparades i no saben on anar ni en què ocupar-se el temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dia d'aquests m'agarre un ocell, -un ave, vull dir- i em planto a Alcoi, hòstia, que la vida -ja ho diu en Baydal- vol excès i tot això. I el primer que farem -ho tinc tot pensant- serà anar a la Fnac a comprar-nos el Pronto. I si cal furtar, es furta, que, total, a aquests no els ve d'aquí i tot siga pel golferio.

      Elimina
  3. Com es pot fer per compartir aquest post al FB?
    Estic segura que a la meva llibretera li agradarà.
    núria c.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, és que no ens funciona lo de compartir! Jo crec que si enganxes l'adreça de dret allà on posa 'actualitza l'estat' ja estarà.

      http://decasaalclub.blogspot.com.es/2013/04/una-llibretera-de-blanes.html#comment-form

      Elimina