nous de trinca

'Cada nou llibre d'Alice Munro és un esdeveniment i una sorpresa', diu Maria Bohigas, responsable de Club Editor, que publica Estimada vida, un nou aplec de relats de l'escriptora nord-americana. Bohigas continua: 'En aquest que acaba de publicar, l'autora adverteix: «Les quatre peces finals d'aquest llibre no són ben bé contes. Formen una unitat a part, autobiogràfica, en el fons, per bé que no sempre del tot fidel als fets. Em penso que són les primeres i les darreres paraules --i les més íntimes-- que he de dir sobre la meva vida.»' Us oferim una d'aquestes peces, 'Nit' (pdf), en un avançament editorial. El llibre, traduït per Dolors Udina, arribarà a les llibreries dijous.

'I les altres peces?', diu Maria Bohigas. 'Les altres avancen de dret cap al misteri contingut en el més petit fragment de qualsevol vida. Cap als corrents irracionals que determinen les accions dels personatges més sensats. Cap a la perplexitat --i l'excitació-- que significa formar part de la vida: tot això, Alice Munro ho diu com si fossin "les primeres i les darreres paraules" --les que sospesa, amb tot el seu talent i des d'una maduresa prodigiosa, una de les escriptores gegants de la nostra època.'

'Per això el jurat del Nobel voldria donar-li el premi més cobejat de les lletres. Però Alice Munro s'estima més quedar-se a casa i escriure que no pas viatjar a Oslo: rigorosament autèntic.'

[Vilaweb. Avançament editorial: Alice Munro, Estimada vida. 18|3|2013.]

La jove Bathsheba Everdene hereta una gran finca rural i decideix fer-se'n càrrec ella mateixa, sense cedir-ne el control a cap home. Bonica com és, ràpidament li surten pretendents: en Gabriel Oak, que treballa com a capatàs a les seves ordres després haver-se arruïnat a causa d'un infortunat accident; en William Boldwood, un granger pròsper (i una mica avorrit) que se n'enamora amb una intensitat imprevisible, i el seductor sergent Francis Troy, expert en les arts de l'espasa i hàbil en les estratègies de l'amor. Com que la Bathsheba és una noia rica i no li cal preocupar-se de res, tria amb el cor, ignorant que la passió s'apaga i que les cendres ho acaben tacant tot.

Aquest va ser el primer gran èxit de Thomas Hardy, que tanmateix va haver d'encaixar dures crítiques per la moral que es desprèn d'aquesta història. En molts sentits, el relat va ferir la sensibilitat dels lectors victorians tradicionals, que hi van veure, sobretot, una dona independent que era capaç de prescindir de la protecció dels homes. Per altra banda, Hardy va obtenir una gran popularitat a partir de la publicació d'aquesta novel·la, que, sens dubte, és una d'aquelles lectures que transporta el lector lluny del brogit del món, al bell mig de les delicioses converses que els camperols de Casterbridge mantenen cada vespre davant la llar de foc, mentre assaboreixen un got de malta. [De la contracoberta]

Fer entrepans, com qualsevol altra feina, pot resultar una tasca rutinària i banal. I més quan s’està al costat d’una dona com l’Elionor, que, amb la lluminositat de la seva mirada, fa que la resta de coses deixin de tenir importància. Però quan l’amor s’esvaeix, un negoci sense pretensions pot convertir-se en la il·lusió d’una vida i l’únic lloc on agafar-se per salvar-se. I vet aquí que un petit bar de Manresa es convertirà en el millor lloc de la comarca per menjar un entrepà, perquè qualsevol feina feta amb passió obté per força alguna recompensa. Les relacions humanes són fràgils i imprevisibles, però. Sobretot quan un objecte inapropiat és al lloc inadequat.

Salvador Giralt s’estrena en el camp de la novel·la amb una història sobre com la rutina pot convertir-se en una festa i l’èxit en una catàstrofe, o també sobre els misteris de les petites coses, aquelles, justament, que poden atorgar sentit a una vida… i també la hi poden treure.

Salvador Giralt, veí de Sant Hipòlit de Voltregà, va néixer al Poble Nou de Barcelona l’any 1954. Va estudiar matemàtiques a la Universitat de Barcelona i teatre a la Casona amb en Fernando Grifell. La seva vanitat en relació al fet d’escriure es va veure plenament satisfeta quan l’any 2008 va guanyar el Premi Punyal de Vic amb el poemari Romanço de l’Ambròs i del seu tros.

Presideix amb molt d’encert l’Associació dels Amics de la Migdiada des de la seva fundació, i es pren molt seriosament la qüestió onírica, el son profund, i últimament, també, els efectes dormitius de la literatura del segle XXI.