dimarts, 25 de juny de 2013

indicis (spoiler)



«Unes vambes de les que m'agraden a mi, desgastades, amb el cordill vermell ample, amb franges taronges sobre el verd fosc, tres franges diagonals amb les vores retallades en ziga-zagues minúscules.» (P. 19)
«L'he trobat a la cuina, blava celeste sobre verd d'heura jove, i m'he adonat que portem les mateixes vambes. Aleshores he recordat que les d'ell ja les havia vistes i que quan vaig comprar les meves no vaig pensar-hi.» (P. 43)
«El Ricard em rebé amb el gat taronja als braços. Tornàvem a portar tots dos les vambes de tres ratlles i a sobre ell també portava una samarreta de Taxi diver.» (P.61) 
«Un somni. Estic asseguda en un banc de fusta de la Gran Via amb l'abric verd nou, aferrada a la bossa vermella que no sé per què coi vaig comprar. Quan me n'adono, tinc l'Arnau al costat llegint un llibre de color rovell. No el conec encara, és l'Arnau però en el somni sóc conscient que no el conec, encara l'he de conèixer. Jo estic pelada de fred i ell porta les vambes verdes a ratlles taronges i la samarreta vermella del Ricard. [...] Aleshores l'Arnau [...] agafa el llibre que estava llegint i l'estampa contra el terra i diu: Que sigui l'última vegada que em fas portar la roba del Ricard dels collons [...] I se'n va. I jo estic a punt de dir-li t'oblides del llibre però em quedo mirant el terra i en lloc del llibre veig un mirall espedaçat que no he sentit trencar-se i m'hi miro. I fragment a fragment em recomponc una imatge meva i no sóc jo. No tinc ni bossa ni abric verd. Jo també faig de Ricard.
Quan m'he aixecat he fet dues coses: he llençat les vambes que tinc idèntiques a les del Ricard i he escrit un SMS a l'Arnau...» (p. 64)


6 comentaris:

  1. En el principi fou l'escaleta, em dic a mesura que reparo en els senyals que la Villanueva ha anat deixant al llarg de la novel·la per tal de conduir-nos al final ou kinder. Les vambes en són un, però n'hi ha molts més. Els miralls, per exemple:

    En veure'm al mirall del rebedor me n'he adonat: el Ricard s'assembla al Ricard. (p.43)

    I un canvi sobtat de narrador que m'havia passat per alt en la primera lectura. Vull dir que això és un diari, i la Raquel parla sempre en primera persona, però, de sobte, quan en Ricard vol pujar al pis de la Mercè per fer una foto de les seves sabates:

    La Raquel fixa la vista en les plantes que hivernen a contrallum i diu ni se t'acudeixi, a la Mercè ni tocar-la, la Mercè no et necessita per res, no et fiquis en la meva vida, Ric, fes els teus amics i deixa estar els meus. El Ricard hi torna, només és una foto, dona, tampoc no cal posar-se així, si és que m'encanten les seves sabatetes. La Raquel hi insisteix, no vull que te'n vegi ni l'ombra, Ric, tu per la Mercè, com si no existissis, entesos?, aquí cadascú a la seva òrbita, xato.
    Em sembla que ho ha entès. Espero que ho hagi entès.
    (p. 67)

    Miro de fer endreça, que avui és la trobada...

    ResponElimina
  2. Ara que m'hi fixo, prou es nota per la coberta que no vaig llegir el llibre...
    Si més no llavors hauria ajustat el to ataronjat al de les 3 bandes.

    Que tingueu una bella cloenda de la temporada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si les franges taronges són, exactament, com les d'aquestes Adidas, Girb. En tot cas, així és com jo les he vistes. I de vambes, només n'hi ha un parell, t'ho juro.

      I, efectivament, avui enterrem la sisena temporada; seixanta llibres a l'esquena, ja. I a per la setena, que no ha estat res!

      Elimina
  3. Aquest canvi de narrador es repeteix sovint, Mati, però costa adonar-se'n... Se n'haurà de parlar, i molt, de vambes i colors, i gats, i feminitats i masculinitats...

    Fins d'aquí una estona...

    SU, lectora o que!?

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'havia passat per alt, Su! Es ben bé que, en això de mirar, més hi veuen quatre ulls que no pas dos! Quin luxe asiàtic que vinguis avui! M'hauràs de fotre cop de mà, que encara no m'he refet de la revetlla. Fins ara mateix, doncs.

      Elimina
  4. Farem el que podrem... Encantada estic de venir, això sí!

    Ciao,

    SU

    ResponElimina