divendres, 13 de setembre de 2013

sagarra se agarra


Aquest era el lema d'un trist calçat muntanyenc que fabricava la Sagarra de la Vall d'Uixó en època franquista... 
I, a mica que m'he ocupat de recuperar al nostre Sagarra, també m'he sentit pres de la seva formidable obra i figura. 
A tal fi m'ha fet la mar de servei el recull antològic que va editar l'Arimany, en ocasió del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, dins de la col·lecció els dies i els homes; d'un disseny insuperablement lleig però incapaç de deslluir el tall de dins.
Perquè, au quins antòlegs: Després de la vigorosa semblança de l'home total de l'autoritzat Lluís Permanyer, ens trobem a Palau i Fabre prologant-ne la poesia, a la Marina Gustà la prosa i al Jordi Coca el teatre i les versions shakespearianes.
Com repasset concentrat al gegant el llibret fa el fet amb escreix.
Una vegada he sentit l'alè del Sagarra al clatell, en un tres i no res he enllestit les guardes i les he passejat pel jardí de casa; de fet, l'espai de la nostra vida privada... I com de fàcil resulta l'estil d'aquesta temporada, i com de lleuger! I més si el comparem amb les denses masses d'oli de l'any passat... Fins l'autor ha pràcticament desaparegut. Aquí hi ha, bellesa apart -o fonamentant-la- l'intent de suggerir la lectura, una de les possibles, i l'ajust exacte amb el mes en curs, el que figura inscrit al lateral.
Al setembre es coneix l'esplèndida florida d'aquestes plantes grasses entre una reixa al·lusiva. És clar que, per al·lusius, els pebrots que pengen a l'hortet, els pebrots del Sagarra de la Vida privada.
Ja em veig d'aquí poc, quan arribi el gruix dels bolets, plantant la lectura del mes, la que s'esdevingui, al bell mig d'un erol d'apagallums.




15 comentaris:

  1. N'havia de triar una. El cap em deia floretes i el cor (o l'estómac, vés a saber), pebrots. Ha perdut el cap.

    ResponElimina
  2. Aquell mateix vespre, després de passar per l'hortet, em vaig cruspir els pebrots; els pebrots del Sagarra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, jo me'ls hagués reservat per dinar, que a la nit em repeteixen més que l'all. Consideracions digestives a banda, concedeixo els pebrots d'or a en Sagarra no tant per la "crònica escandalosa" -ja fa dies que em depilo i he vist coses per la tele que els congèneres del 32 no es podien ni imaginar- com per la llengua que gasta. He flipat.
      La setmana que ve, i em sap greu pels lectors d'aquesta casa que no estan llegint Vida privada, perquè probablement se'ls farà molt farragós (és més que probable que els qui l'estan llegint també facin més badalls que rots, se m'acut ara), la setmana que ve, deia, penjaré tres articles d'en Joan Solà parlant d'això, de com Sagarra, en aquesta novel·la, agafa la llengua pel ganyot i la fa dir.

      Elimina
  3. Dr. Vilardekyll13/9/13 17:59

    És admirable la llengua de Sagarra, però deixeu-me ser una mica hydetorracollons, i dir que sóc dels qui crec - em consta que no sóc únic - que les seves novel.les són admirables en vivesa, en prosa, i tot el que volgueu, però les llegeixo com una cosa demodée, amb molt d'ofici, però sense aquella espurna d'anar més enllà de la bona factura narrativa que tenen les grans novel.les. I faré trampa, però no me'n puc estar : el 1932, quan aquí es publica "Vida privada", nord enllà - que diría Espriu - es publica "Voyage au bout de la nuit". Ara, a parer meu, les memòries les trobo insuperables, i em salven Sagarra...Potser és que, d'ençà que vaig fer un "paper" al seu "Poema de Nadal" em va quedar una mica atravessat

    ResponElimina
  4. naturalment, signo el comentari del meu anti germà el doctor, i per afegir més llenya al foc, i encara que totes les àvies i els aficionats del teatre del país em vulguin matar, la seva obra dramática està tan a frec del ridícul i la carrincloneria, que em fa pensar que va saber traduir molt bé Shakespeare, però no se'l devia llegar després !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero (i confio) que l'hagués llegit abans de traduir-lo, hyde.

      Elimina
  5. acabo - i ara sí que tots em sentenciareu a mort o em direu que sóc un ignorant - : Sagarra no fa poesía, només fa rítmica

    ResponElimina
  6. (un cop superat els obstacles tipogràfics per tal que el sistema sàpiga que no sóc una màquina) volia dir LLEGIR no llegar
    (i aprofito, ja que hi sóc : una petita obra mestra de Sagarra és un dels primers monòlegs d'en Capri, "El casament" crec que es deia)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vilardekyll i Hyde, com que, al igual que nostro sinyor, sou dos (o tres o vés a saber quants) en un, us responc plegats.

      Jo, d'en Sagarra, només he llegit Vida Privada (dos cops) i les Memòries. El teatre li conec de lluny i representat. No m'interessa gaire. És com de Pastorets. Tampoc li he llegit ni un vers, i els que em sé de memòria és per culpa d'haver-los sentit cantats per boca d'altri. Per l'Ovidi, principalment. I la propera i, probablement, última cosa que li llegiré serà La ruta blava. I aquí s'acabarà el meu temps dedicat a Sagarra, que la vida és molt curta, i encara no he llegit Lucreci, etcètera.


      Pel que fa a Vida privada, és cert que tècnicament no és gran cosa, però considerant que la va escriure en dos mesos i a raig, pràcticament sense correccions, podríem convenir que li va faltar passar el ribot i les tisores. Com a primer esborrany em sembla, francament, magnífic, sobretot, insisteixo, per la llengua que gasta. I no t'admeto la trampa perquè no puc obviar com estava el panorama, per aquests verals i pel que fa a la novel·la, a principis del XX. L'altre dia en vam parlar.

      I, per acabar, una mica de Pla:

      ¿com és possible de comprendre que l'escriptor que escriví Vida privada sigui el mateix autor de tants drames puerils, xirois, desproveïts d'una qualsevol transcendència psicològica, d'un gruix humà tan prim, translúcid, insignificant?

      Toda persona es inferior a lo que ha hecho de más hermoso, li contestaria Paul Valéry en castellà.



      Elimina
    2. Dr. Vilardekyll14/9/13 13:49

      Està bé, no m'acceptis la trampa, i deixem-ho en el terreny català : "Vida privada" em sembla força més fluixa que les novel.les, més o menys contemporànies, d'en Miquel Llor o de SEBASTIÀ J. ARBÖ - un escriptoràs a reivindicar -
      i estic molt d'acord amb Pla i Valéry

      Elimina
    3. Dr. Vilardekyll14/9/13 13:53

      I de Sagarra, tinc més bon record de "Paulina Buxareu" que de "Vida privada", i d'aquesta més que d'"All i salobre" - que vaig llegir en castellà, traduïda pel propi autor -

      Elimina
    4. Dr. Vilardekyll14/9/13 18:35

      A propòsit d'això que comentes, Matilde, del teatre de Sagarra, trobo graciós aquest fragment de les memòries (vol.II, p.135), quan, a propòsit de la mort de Jaume Collell, de Vic, escriu :"(..) la historia de mossèn Collell és la historia dels Jocs Florals i la historia d'una Catalunya que sembla la representació dels "Pastorets" i un drama autèntic, que va de les Bases de Manresa a la Mancomunitat. VIC, AQUESTA LLOSA BALMESIANA I SOLEMNE, ARREBOSADA DE TERRA D'ESCUDELLES I VOLTADA DE BLAT ; AQUEST TROS DE MÚSCUL IRREDUCTIBLE DEL COR DE CATALUNYA, ERA LA PRESÓ I EL PARADÍS DE MOSSÈN CULLELL"

      Elimina
    5. És el segon cop, en aquesta setmana, que sento parlar de l'Arbó. L'altre dia, al bloc Fàstic, d'en Joan Todó i avui tu, que el reivindiques. No si, al final, l'hauré de llegir.

      Recordo el fragment dedicat a en Collell. Hauré de procurar reproduir-lo (aquí) abans no s'acabi l'ofensiva Sagarra. No té pèrdua!

      Elimina
  7. El Joan de Segarra (el fill), té un llibre de memòries divertidíssim en què explica tota mena d'anècdotes sucoses. En un dels capítols explica que es trobava en una ciutat espanyola en companyia de dos conegudíssims companys de la intel·lectualitat de l'època, anant de copes d'una taverna a l'altra. Tantes tavernes van visitar que finalment en Joan anava ben borratxo i necessitava agafar-se als companys per a seguir dempeus. Un dels quals li va dir:
    -Segarra se agarra!

    (No m'ho invento, ho prometo).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Lluís, ens tens tan acostumats al textos apòcrifs que et calen els parèntesi!

      I l'enhorabona per l'Aire brut! I és que en Lluís acaba de publicar una novel·la. Aquesta.

      Elimina