dimarts, 15 d’octubre del 2013

la completesa d'una mirada


A en Jordi Tanyà
Mercè Rodoreda considerava La mort i la primavera la seva obra decisiva, la seva obra més important. No hi ha dubte que no s'equivocava pas. És, en efecte, una obra que qualsevol cultura europea situaria entre els textos absolutament imprescindibles. Però aquesta obra se li resistia. Se li resistia perquè el que intentava de copsar, d'agafar i de descriure, d'explicar-se i d'explicar-nos, en definitiva, era una mirada del món, de tot el món, del món exterior i del món interior, de l'home i de la dona, de la vida i de la mort. Fet i fet, era la mirada que havia anat transcrivint, a trossos, en altres obres, en les altres obres, en contes i novel·les, però que a La mort i la primavera havia d'aparèixer d'una manera compacta, sencera. L'obra que havia de constituir-se en l'autèntica manifestació de la seva visió. Això és el que es proposen els grans textos i els grans autors: aquesta completesa d'una mirada. El fracàs, en aquests casos, a diversa escala, és segur. Sempre. Però, sense la intransigència d'anar tan enllà com sigui possible en la qüestió d'una mirada, és probable que no valgui la pena l'aventura verbal.

Lluís Solà. «Les fosques glicines. Sobre La mort i la primavera de Mercè Rodoreda». A: La paraula i el món. Assaigs sobre poesia. L'Avenç, 2013. P. 114-115.



5 comentaris:

  1. Què fort. Mira que n'hi ha, de dies, més que llonganisses, etcètera. Resulta que avui, al núvol, en Biel Barnils entrevista a Lluís Solà.

    ResponElimina
  2. És curiós, Verdaguer i Maragall enllacen efectivametn la línia groga i la blava al metro de Barcelona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em creuràs si et dic, Allau, que he inclòs la coberta amb tota la intenció del món (de metros, és clar)? Doncs, creu-me, creu-me.

      Elimina
  3. Amb unes petites esmenes quedaria més ajustat: La parada Espriu és on s'alça la Biblioteca Rodoreda (Espriu sens dubte hauria de parar a Diagonal)... Ho diu un que viu tocant a Maragall.

    I meravella és "La mort i la primaveraª.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mort ens havia de matar aquest any, Girb, però va caure de la programació. Com que no sé pas com anirà la cosa, vull dir si la propera temporada continuaré fent-me càrrec d'això del club, etcètera, doncs no puc dir allò de de l'any que ve no passa. On verra, que diuen els del país de la França.

      Elimina