el de la màquina d'espavilar pàjarus

©Xulio Ricardo Trigo.

1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?

La maduració artística d’una idea té lloc a qualsevol lloc. M’agrada molt rumiar conduint, a la cuina i al llit. Això és més important que el lloc on redacto.

Per a la redacció amb l’ordinador m’agrada canviar d’espai. Ja traginava l’ordinador quan encara no hi havia portàtils. M’agrada escriure en fondes i bungalows de muntanya, però llavors busco la peça més petita. Com més petita, millor. La meva idea –ho dic de debò- és comprar-me un confessionari d’església i tancar-m’hi a escriure, feliç en l’estretor i la fosca, en el silenci dels pecats que s’hi han murmurat, en el tuf de la fusta vella.

De moment em conformo amb l’espai blindat que tinc a casa, un petit estudi amb taula, cadira, un piano de paret i una sel·lecció molt rigorosa (per qüestions d’espai) de llibres i films.

2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris? 

Les notes, a mà. Vaig amb llibretes i paperots que després bolco a l’ordinador i destrueixo.

3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?

Si ja tinc les idees clares escric qualsevol dia a qualsevol hora.

Si no sé què vull escriure no escric. Puc passar-me anys sense escriure, només tramant.

4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?

Tinc emmarcada a la paret una foto de la finestra de la cambra que el jove Verdaguer ocupava a la masia de Can Tona, on feia de mestre i mosso i perdia les nits barallant-se amb l’Atlàntida. Veig el que ell veia des de la finestra. Que és també el món de la meva infantesa.

I m’acompanya una coca-cola light. Ara me les compro a França, perque allà en comercialitzen en llaunes mini, les dels avions.

5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 3/24? O si ets dels que escolta música, què escoltes?

Escric tan dejú com puc.

Uso la música per entrar en trànsit i per trobar el to emocional del text que escriuré. He arribat a compondre músiques originals només per emplaçar-me en l’estat d’esperit del que vull transmetre escrivint.

Però llavors, durant la redacció, sóc incapaç d’escriure una sola línia amb música. Em contamina el tempo, m’entrebanca el ritme de l’escriptura, m’abassega el pensament, sento el nom de les notes. No necessito silenci absolut, però res de música.

6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?

Necessito mitja horeta d’escalfament (sortir a badar al balcó, escoltar una música, veure Tarkovski) i llavors amb tres hores escrites de debò ja en tinc prou. He de parar. Si la cosa va bé puc fer tres sessions de tres hores en un mateix dia. Més que això, no m’ha passat mai.

7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?

He escrit molt en pijama; em dutxo per eixerir-me i torno al pijama.

Això sí: tardor i hivern em poso sempre, per escriure, unes botes de pell amb cremallera a l’empenya, de les que duien abans els capellans i les dones de pagès. Tenen vint-i-cinc anys i encara resisteixen. És l’únic objecte al qual he estat fidel escrivint.

8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?

Mentre covo llegeixo i m’estimulo; mentre redacto, només rellegeixo el que escric -no per reescriure-ho, sinó per no abandonar aquell món que estic intentant bastir i on sóc feliç.

9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas? 

Jo em faig una estructura prèvia com una calaixera, i a cada calaix hi guardo plots, idees, personatges, imatges, una música, fins i tot una petita seqüència rodada. Canvio de lloc els calaixos mil vegades fins que sento que tot encaixa. No encaixa del tot, en realitat, però m’enganyo per posar-me a redactar finalment. Després vaig molt ràpid. No reescric gens. Retoco alguna coma i no gaire res més.

Em faig moltes còpies de seguretat.

10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut? 

Confio en els meus editors. No deixo llegir res abans d’enllestir-ho, i no en parlo per mandra de parlar de literatura.

Albert Forns. Els secrets de l'escriptura (12): Jordi Lara. TimeOut. 7|11|2013.