diumenge, 29 de desembre de 2013

dites i frases fetes


«És lluny aquell temps en què em pensava que, per escriure una novel·la, bastava saber català i saber escriure a màquina».
Mercè Rodoreda. Pròleg a Quanta, quanta guerra.



4 comentaris:

  1. Per breu que sigui, en aquesta frase ja apareix una qüestió sobre la que en recordo una substanciosa conversa entre el Víctor Sunyol i en Perejaume. Ambdós, grans lectors de la Rodoreda, preuaven, com a model, el seu talent per a la puntuació; que, allà on molts hi veuen un excés, ells hi entenien una finor expressiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què curiós! No fa gaire, en Mitchum va tornar a llegir alguna cosa de la Rodoreda (no sé si la Plaça) i es va passar molts dies proclamant, a tort i a dret, que estava absolutament fascinat amb les comes de la Rodoreda. Sembla mentida que un signe tan petit pugui arribar a dir tantes coses.

      Elimina
  2. sempre i quant, entre comes ben posades, tinguis res a dir. n'hi ha tants en aquest nostre país que posen la filologia al davant dels bous!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, sí, pobres: no tenen carro, Clidi.

      Elimina