dimecres, 9 d’abril de 2014

vida en parella



Les relacions de parella complicades han estat protagonistes de tota mena de novel·les, pel·lícules, còmics, sèries de televisió...És un clàssic que podria tenir, si és que no el té de facto, un gènere propi. La nord-americana Gillian Flynn (1971) centra la seva tercera novel·la en una d'aquestes relacions tortuoses. L'obra està carregada d'una intriga ben generada i ben mantinguda i mostra la vida modèlica durant els primers anys de matrimoni d'Amy i Nick, dos joves atractius que treballen d'escriure en revistes. Ella és la filla de dos psicòlegs que es van fer rics amb una sèrie de novel·les juvenils basades en la vida de l'Amy, la perfecta.
Una sèrie de circumstàncies (l'agonia de la premsa i de la venda de llibres) els ofega amb uns problemes econòmics que els empenyen a traslladar-se a un poblet del Mississipí, on va néixer Nick i on viuen el seu pare (amb demència), la seva mare (malalta de càncer) i la germana (amb la qual obre un bar). Amy, de tarannà burgès i deliris de superdotada, queda limitada a la feina domèstica, tot i que sembla feliç i adaptada. Quan fa un parell d'anys de la vida de poble, el matí del cinquè aniversari de casats, ella desapareix.
Alternant el present amb un diari, Flynn alterna la visió de Nick, que de mica en mica es va convertint en el principal sospitós, i fragments d'un diari íntim d'Amy, que va descobrint detalls de la relació i, a més, planta pistes a través d'un joc privat de la parella. Entre les dues narracions, Flynn crea una xarxa de mentides i descobriments, inculpacions i proves diverses que estrenyen el cercle al voltant del coll de Nick, encara més en una localitat petita i, sobretot, en mans del periodisme més sensacionalista, ben retratat (i criticat) per l'autora.
La mala bava que pot segregar una relació aparentment idíl·lica es va mostrant pàgina a pàgina, com també la manipulació mediàtica i la lleugeresa amb què ens jutgem els uns als altres, els anomenats judicis paral·lels, morbosos i sovint desmesurats.
Els girs argumentals funcionen, tot i que algunes situacions siguin inversemblants; és un best-seller i s'ho pot permetre, sobretot perquè està ben escrit, ben construït, és prou original i garanteix passar bones estones. Per buscar-li algun però, que no desllueix el resultat final, potser li sobren algunes pàgines, poques, i pot resultar molest l'abús de cursives d'intenció per subratllar innecessàriament determinats fragments dels diàlegs...

Lluís Llort. «Amb qui comparteixes el llit?» ELPUNTAVUI. 20/09/13.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada