dimecres, 16 de juliol del 2014

funambulisme









Presentació
Es diu que la diferència essencial entre els dos vessants del coneixement humà, les humanitats i les ciències, és que en les primeres el terme progrés no té cap mena de sentit. Tot i que la linialitat de la corda en què recolzem tots dos peus pugui fer pensar el contrari, el contingut de El funàmbul confirma aquest principi. El fet que hàgim de mirar endavant és només circumstancial. «[...] algú ha de fer malabarismes sobre la corda» escriu Franz Kafka en una carta que el juny de 1921 va dirigir al seu amic Max Brod. Amb tota la modèstia del món volem afegir-nos a tots els alguns que ho han intentat abans nostre.
El funàmbul pretén desmuntar tòpics sobre què interessa o no els lectors en català i apropar el màxim nombre de gent possible a mons poc o gens explorats en la nostra llengua. Defugim tot el que tingui a veure amb el concepte de actualitat, entès com a sinònim de moda perquè, com Benjamin, sabem que la moda és el ritual segons el qual ha d’adorar-se el fetitxe de la mercaderia. Bruno Schulz, Ramon Esquerra, Robert Walser, W. G. Sebald, Danilo Kiš, Éric Rohmer, Joan Sales, Paul Celan, Charles Baudelaire, Franz Kafka, Isaac Babel, Jorge Luis Borges i Béla Tarr sempre seran actuals perquè mai no ho han estat. 
El funàmbul és una revista de cultura. És trimestral i els seus principis són el seu contingut.

N

«Com que ja tinc 44 anys, donaré alguns consells sobre l'art d'escriure contes.
1) Mai no emprenguis els contes d'un en un. Si algú emprèn els contes d'un en un, honestament, pot estar escrivint el mateix conte fins al dia de la seva mort.
2) El millor és escriure els contes de tres en tres o de cinc en cinc. Si et veus amb prou energia, escriu-ne de nou en nou o de quinze en quinze.
3) Compte: la temptació d'escriure'n de dos en dos és tan perillosa com dedicar-se a escriure'n d'un en un, però porta dins el mateix joc brut i enganxifós dels miralls amants.
4) Cal llegir Quiroga, cal llegir Felisberto Hernández i cal llegir Borges. Cal llegir Rulfo, Monterroso, García Márquez. Un contista que tingui una mica d'estimació per la seva obra no llegirà mai Cela ni Umbral. Sí que llegirà Cortázar i Bioy Casares, però de cap manera Cela i Umbral.
5) Ho torno a dir per si no ha quedat clar: Cela i Umbral, ni en pintura.
6) Un contista ha de ser valent. És trist haver-ho de reconèixer, però és així.
7) Els contistes solen presumir d'haver llegit Petrus Borel. De fet, és notori que molts contistes intenten imitar Petrus Borel. Gran error: haurien d'imitar Petrus Borel en la manera de vestir! Però el cert és que de Petrus Borel amb prou feines en saben res! Ni de Gautier ni de Nerval!
8) Bé, hauríem d'arribar a un acord: llegiu Petrus Borel, vestiu com Petrus Borel, però llegiu també Jules Renard i Marcel Schwob, sobretot llegiu Marcel Schwob i de Schwob passeu a Alfonso Reyes i de Reyes a Borges.
9) El cert és que amb Edgar Allan Poe tots en tindríem prou.
10) Penseu en el punt número nou. Hom ha de pensar en el nou. De genolls, si pot ser.
11) Llibres i autors altament recomanables: Del sublim, del Pseudo-Longí; els sonets del desafortunat i valent Philip Sidney, la biografia del qual va escriure Lord Brooke; Spoon River Anthology, d'Edgar Lee Masters; Suicidios ejemplares, d'Enrique Vila-Matas.
12) Llegiu aquests llibres i llegiu també Txékhov i Raymond Carver, un dels dos és el millor contista d'aquest segle.»

Roberto Bolaño. «Números». Traducció de David Cuscó i Escudero. A: El Funàmbul. Núm. 2, juny 2014.  P. 64.

N




clic



10 comentaris:

  1. Una esplèndida revista que omple un espai buit dins del panorama cultural català, feta amb molt criteri i molta cura.

    Ja li has fet un cop d'ull a l'altra nova revista amb què omplim els forats deixats pels corcs de la cultura pop?: "Tentacles".

    ResponElimina
    Respostes
    1. No encara, Enric. Pop. Tentacles...pebre vermell, sal i oli. Aviat li fotré queixalada, per exigències del meu engagement galaic, tu ya sabes.

      Elimina
    2. Si sabés com afegir-li el condiment a la revista, estaria per menjar-se-la! M'has fet venir salivera!

      Elimina
  2. Moltes gràcies per parlar-ne! I l'Enric té tota la raó: "Tentacles" val molt la pena. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es mereixen, David. Llarga vida a El funàmbul!

      Elimina
  3. Per sort de El Funàmbul, l'actual moda del slackline, tot i les moltes semblances, no l'afecta.
    I no et descuidis l'olla d'aram a l'hora de coure el polbo á feira!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No conec ni mig gallec que ao pulpo lle chame polbo, Girb. Ni els mariners. La norma diu polbo i la gent menja com vol.

      Elimina
  4. Imagina't si no l'afecta, Girbén, que he hagut de buscar què era això de l'slackline. No m'ha semblat gaire arriscat, oi?

    ResponElimina
  5. Sí, ja es veia pel Fraga com va la cosa de la norma a Galícia!
    Jo pensava en la dita Quen non quere po que non vai para l'eira.
    (Que consti que la lingua la treballo amb el diccio Xerais)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Representa que pulpo és en castrapo (l'equivalent al catanyol d'aquí). Al meu poble diuen que això de polbo és gallec inventat, gallec de Telexornal. I així estem.

      Elimina