exercicis de traducció

 Gentilesa de Carles Miró.

EL COL·LEGI DE SANT MIQUEL DE VIC

En vista del meu fracàs en el Col·legi de Sant Antoni de Barcelona, la família decidí, per tenir-me més a prop, internar-me en el Col·legi de Sant Miquel de Vic. L'establiment estava incrustat en un antic convent de carmelites descalços que fou abandonat pels frares a l'època de la desamortització. Sortint per la carretera de Manlleu, encara es veuen avui, adossades a les velles muralles, les romanalles de la immensa i desgavellada baluerna. Mossèn Miquel, el director, era un carlista aferrissat.

[...] El sistema pedagògic de mossèn Miquel estava basat en l'expiació indefectible. Ens clavava unes pallisses inenarrables i per a fer-ho utilitzava una de les tres o quatre-centes vares d'avellaner que guardava a la seva cambra.

[...] Mossèn Miquel era a l'internat professor d'Història Sagrada i de Gramàtica Castellana. No podria pas assegurar que sabés un borrall de res. Als teòlegs professors de col·legi, els passava, em sembla, igual. No era pas mossèn Miquel un home que pretengués ensenyar. L'important per a ell era educar. El principi més personal del seu sistema educatiu, el solia formular en veu alta, després de les pallisses que ens donava amb les vares d'avellaner.

—Bel d'ovella, mossec de llop, murriet... —deia mentre es cordava la sotana.

Com a professor de Gramàtica, ens proposava estranys exercicis de traducció.

—A veure —deia—, a veure...Vostè! ¿Com traduiria al castellà la frase catalana "Mentre són calentes es pelen"?

—Mientras son calientes se pelan...

—No senyor —deia, sec, mossèn Miquel—. No senyor! A veure, un altre. Vostè! Tradueixi la frase.

El segon alumne, més fi, contestava:

—Mientras son calientes se mondan...

—No senyor! A veure, un altre. Tradueixi: "Mentre són calentes es pelen..."

El tercer alumne no solament quedava mut, sinó que adoptava un posat de completa passivitat. Mirava al seu voltant estúpidament, com si demanés ajuda, amb un aire pertorbat. Les possibilitats de la traducció estaven esgotades.

—Així, vostè tampoc no ho sap! Doncs jo li diré quina és la traducció exacta. Que tothom prengui nota de la traducció exacta. La traducció és aquesta: El llanto sobre el difunto...

I es quedava tan satisfet. Nosaltres sortíem d'aquests exercicis gairebé tan satisfets com ell: literalment idiotitzats.

Josep Pla. Un senyor de Barcelona. 4a ed. Destino, 1966. P. 65- 73.