dimecres, 21 de gener del 2015

berthe bovary


«L'avi patern de Berthe Bovary la va batejar amb una copa de xampany. La dida va ser la dona del fuster del poble. Va viure la infantesa en una casa d'una sola habitació que tenia un vidre trencat. Més endavant, Emma va decidir exercir de mare i la va instal·lar a l'habitació de la seva minyona. Si arribaven visites, Emma es feia portar Berthe i la despullava perquè tothom veiés que tenia salut.
Des del punt de vista de Rodolphe, el primer amant d'Emma, Berthe és un entrebanc; la mare la fa servir com a excusa per a les seves visites. Amb el pas del temps, quan l'adulteri ressegueix els rituals del matrimoni, Berthe torna a ser el receptacle dels excedents de tendresa de la mare.
El segon amant és Léon, que fa de passant en una notaria de Rouen. Emma es torna tolerant i descuidada: la seva filla representa tan sols un petó abans d'anar a dormir. Més endavant, Emma utilitzarà la salut de la filla per enganyar Charles, el marit.
En la llarga agonia del seu suïcidi, Emma demana "la nena". La treuen del llit i l'hi porten, encara mig adormida. Berthe, pensant que l'espera alguna sorpresa, demana on són els regals. Quan Emma expira, la nena és traslladada a una altra casa. L'endemà, torna i pregunta on és la mama. Li responen que se n'ha anat i que tornarà amb joguines. L'alegria de la nena desespera Charles.
Havent sopat, el pare s'acostuma a seure davant la butaca que ocupava la seva dona. Berthe, a prop seu, acoloreix estampes. Les visites escassegen, i al pare només li queda l'amor de la filla. Els vespres d'estiu, agafa el costum d'endur-se-la al cementiri».

Vicenç Pagès Jordà. «Els vespres d'estiu». A: El llibre de l'any. Labutxaca, 2011. P. 87.



1 comentari:

  1. Coi de vida arrossegada, pobra Berthe. Com si no hi hagués prou amb tot això, va i se li mor el pare, (res de llarga agonia, en aquest cas. En Charles Bovary la palma en dues línies, en pla Marlon Brando a El padrino, ja sabeu, un home assegut (i massa quiet) i una criatura que l'empeny suaument i paf, ja el tens pastat per terra i ben mort. Fi). Llavors, òrfena total, ha d'anar cap a casa de l'àvia, que només li dura una oració (subjecte, verb i predicat, pràcticament) i al final acaba amb una tia que és pobra i l'envia a guanyar-se la vida en una filatura de cotó. Renoi, ni els orfes de Dickens no estaven tant de pega.

    ResponElimina