dijous, 26 de febrer de 2015

la caputxeta, el llop i tota la colla


«Quan la Teresa era petita, sempre volia que la seva mare li expliqués el conte de La Caputxeta Vermella.
La nena que estrena pubertat (aquest és, segons els experts, el significat del color vermell) és enganyada pel llop, que dóna mostres d'una perversió polimòrfica: devora l'àvia, es posa la seva roba i condueix la nena al llit, on té lloc un dels diàlegs més inoblidables de la història de la literatura. En poques pàgines, l'únic personatge masculí del conte es transvesteix i es mostra de manera successiva com a gerontofílic, caníbal, sàdic i pederasta.
Ens referim a la versió original del segle XVII, Le petit Chaperon Rouge, l'únic dels contes recopilats per Charles Perrault que acaba malament. Potser per això els germans Grimm hi van adherir el final del conte de les set cabretes. A la seva versió, més tardana, la Caputxeta ressorgeix sana i estàlvia de la panxa del llop, que és mort pel caçador. La versió que la Lola explicava a la Teresa, però, era l'original, que acaba de manera abrupta amb la frase: "I se la va menjar".
La trama de La Caputxeta Vermella obre uns quants interrogants. Per què la mare no adverteix la filla dels perills del bosc? Com és que l'àvia viu sola i a tanta distància? Que no hi podia anar la mare, a portar-li el cistell? Què se n'ha fet, del pare? Fa l'efecte que la mare manté relacions conflictives amb els altres personatges femenins, als quals indueix indirectament a la mort. En el conte es detecta el conflicte que enfronta les generacions: la resistència de la mare a fer-se càrrec de l'àvia, l'enveja que sent de la filla, els anhels de llibertat que experimenta la Caputxeta, el pacte frustrat entre àvia i néta.
Aparentment, el conflicte entre la Lola i la Teresa no admet punt de comparació amb el de La Caputxeta Vermella. I, amb tot, mare i filla vivien soles, sense figura masculina ni cap familiar que les protegís d'un entorn que en qualsevol moment es podia tornar hostil.
¿És per aquest motiu que la Teresa havia rebutjat més d'una vegada viure en parella? No ho sabem, i no tenim temps d'abandonar-nos a aquestes especulacions perquè hem de narrar el viatge que va emprendre més de trenta anys després. Abans, però, passarem pel cementiri».

Vicenç Pagès Jordà. Dies de frontera. Proa, 2014. P. 17-18.




1 comentari:

  1. Em plau cloure l'ofensiva VPJ (that's all folks!, en patuès) amb aquesta referència a la Caputxeta perquè m'ha semblat una transició estupenda cap a la pròxima lectura, que no és altra que La promesa, de Dürrenmatt, on de seguida trobareu el cadàver d'una noia —vestida de vermell, és clar— al bell mig d'un bosc suís. En fi, el joc de l'oca en versió caputxeta. Conformitat, germans (-anes, ets i uts).

    ResponElimina