dilluns, 23 de febrer del 2015

per reconciliar-se amb la lectura de novel·les


[...] A Dies de frontera hi ha estil, però també hi ha metaliteratura, hi ha joc, hi ha humor, hi ha personatges que esdevenen persones, hi ha espais i paisatges, interiors i de frontera, aparentment anodins però rics en matisos. Hi ha vida. A Dies de frontera hi ha més d'una novel·la, i totes són bones. De la mateixa manera que dins de Vicenç Pagès hi ha més d'un escriptor: l'entomòleg però de detalls quotidians; l'amic dels personatges; el que descriu combinant amb mesura, precisió i personalitat; el que aboca desenes de referents de música, televisió, modes, costums, frases fetes, cinema, marques...; el que mostra, allunyant-se del victimisme, el dia a dia d'un professor; el que reclama justícia per fets del passat massa oblidats o no prou homenatjats, com la dramàtica desfilada d'exiliats per la frontera al final de la Guerra Civil o el gueto jueu de Terezín, a la Txecoslovàquia envaïda pels nazis...I tots aquests mini-Pagès són bon narradors, per separat, però encara més junts.
[...] Trepitjant el terreny personal ( tot i que em faci sentir incòmode), confesso que cada cop em costa més passar-m'ho bé llegint una novel·la. Tenir ganes que arribi el vespre per llegir, atrapat per uns personatges, per un estil, per un fons i una forma. Dies de frontera és un d'aquells parentèsis que em reconcilien amb la lectura.

Lluís Llort. Per reconciliar-se amb la lectura de novel·les. Avui. Cultura. 28 febrer 2014, p. 10.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada