dimecres, 18 de març de 2015

exposicions temporals: edward hopper










7 comentaris:

  1. Aquesta exposició demostra l'escassa imaginació dels editors o dels dissenyadors....com es troba a faltar un Jordi Fornas ! A més, aquest recurs a Hopper em fa pensar en totes les pelis que utilitzen el mateix tema de Mascagni o Albinoni, o una imitació semblant, de música en tonalitats menors per fer caure la llagrimeta a l'espectador.
    Quant a Hopper a la portada de "La promesa", la veig més adient com a cartell de la versió en cine de Sean Penn amb Nicholson que no pas aquesta. Posats a filar prim, és una benzinera americana i, no sé, l'estil de Hopper és més adient per altra tipus d'atmosfera....Ja que manca imaginació, jo els hi suggeriria un primer pla de la carota del grandiós Michel Simon a la famosa versió en cinema del cinquanta tants ("El cebo")
    Miquel Vilardell

    ResponElimina
  2. Per cert, jo vaig llegar-la en català a Edicions 62, a El Cangur - però publicada originalment a la Cua de Palla, si no recordó malament -, i contradient-me amb el que escrivia abans, no em ve gens a la memòria quina imatge hi havia a la coberta.....ergo - i que em perdonin tots els dissenyadors del món -, si un lector sap el que vol, i s'oblida de la coberta, deu voler dir que el disseny no és tan important, oi ?
    Miquel Vilardell

    ResponElimina
    Respostes
    1. La coberta és el primer que es veu del llibre, la carta de presentació, vaja, i també es pot llegir, en el sentit de parar atenció sobre els elements que han triat, la seva disposició, la tipografia, els colors. Si combina amb gràcia utilitat i estètica, millor que millor. No recordo haver triat mai un llibre per la seva coberta, però no puc negar que unes em llamen més que d'altres. El que compta, però, són els dins, evidentment. Mal aniria si d'una novel·la només recordéssim les tapes, no?

      Elimina
    2. En general, les trobo espantoses: massa fotos, massa coloraines. Sóc de gust espartà, jo. Em conformo amb quatre lletres ben posades, ja veus tu.

      Elimina
    3. Una de les cobertes més terribles que recordo: la de les dues primeres edicions de Stoner en castellà, a càrrec de Baile del sol. Tremenda.

      Elimina
    4. I una que certifica, clarament, que la persona que ha triat la coberta no ha llegit la novel·la: Una princesa a Berlín, Columna, 1990.

      Elimina