la carles rahola de girona

Biblioteca Carles Rahola

Arquitectes: Mario Corea, Luis Morán i Sebastián Guerrico.

Lloc: Girona. C/ E. Grahit, 4-6.

Amb 7.121 metres quadrats, la Biblioteca Pública Carles Rahola, oberta al públic a finals de desembre, és la més gran de Catalunya. Els seus autors van optar per donar-li una geometria essencial: una gran caixa cúbica, amb prou feines alterada pel gest d'un tancament que respecta una vella alzina i marca l'entrada. I van optar també per triar un material dominant a la façana: l'U-glass blanc. Les dues decisions buscàven una peça de caràcter abstracte, que s'afirmés en un entorn urbà molt variat.

La discreció —la severitat, fins i tot— d'aquesta resolució exterior contrasta amb el món interior d'aquesta obra, que parteix de plantejaments molt racionals i persegueix l'experiència arquitectònica. El veterà Mario Corea, format amb Sert a Harvard, admirador de Kahn o Neutra, és un fidel seguidor de l'herència del moviment modern: ordre en la planta, treball espacial a la secció, i administració de la llum solar per qualificar espais. En planta, aquesta biblioteca es divideix en cinc franges, tres per a sales de lectura, auditoris o aules, on domina el blanc; i dues per a serveis (banys, ascensors, etcètera), intercalades entre les anteriors i pintades de negre. En secció, recorre al joc de compressions i descompressions: l'entrada és de sostre baix, gairebé aclaparador, però just arribar a l'escala de formes monumentals que uneix les tres plantes principals es descobreixen dobles i triples alçàries, que donen caràcter i aire a l'equipament. Els autors combinen l'agradable il·luminació tamisada que proporciona l'U-glass amb vidres transparents, que emmarquen diferents vistes urbanes i relacionen la ciutat amb aquest paral·lelepípede de grans dimensions.

Menció a part mereixen els tres grans patis de l'edifici. La seva particularitat és que van ampliant la superfície segons guanyen en alçària. Dotats de jardins verticals i aterraçats, es converteixen al mateix temps en picades d'ullet a la Naturalesa i en pous de llum que banya totes les plantes de l'edifici, inclosa la subterrània.

En suma, una biblioteca d'aspecte entotsolat, però amb molta vida interior: més o menys, com un bon llibre.

Llàtzer Moix. «Com un llibre». La Vanguardia, dissabte 10 de gener 2015.

Font de les imatges: MARIO COREA ARQ.