dilluns, 2 de març de 2015

les lleis fonamentals de l'estupidesa humana


«Un savi que conec em posa al corrent de la teoria sobre l’estupidesa humana de l’historiador de l’economia Carlo Maria Cipolla, que la va fer pública en un llibret titulat Allegro ma non troppo: no el coneixia, però amb una primera lectura ràpida n’he tingut prou per considerar-lo imprescindible.
La teoria de Cipolla sobre l’estupidesa humana em sembla francament irrefutable, i crec que val la pena fer-ne un resum. En primer lloc, l’autor estableix quatre categories fonamentals de persones: els incauts, els intel·ligents, els malvats i els estúpids. Els incauts són aquells que realitzen accions que suposen una pèrdua per a ells però un guany per a algú altre; els intel·ligents es reconeixen perquè les seves accions els beneficien a ells però també als altres; els malvats, com el seu nom indica, es caracteritzen perquè actuen sempre en el seu benefici, encara que això comporti causar algun perjudici a algú altre, i, en fi, els estúpids es fan notar perquè les seves accions absurdes fan mal sempre als altres sense que ells hi guanyin res: al contrari, molt possiblement ells també en sortiran perjudicats: són els que Cipolla classifica com a superestúpids. Per altra banda, les tres primeres categories no són estanques, sinó que es comuniquen i poden ser intercanviades: per exemple, una persona intel·ligent pot comportar-se ocasionalment com un incaut o com un malvat, el malvat pot tenir un descuit que el faci actuar com un incaut i és perfectament possible que un incaut s’il·lumini amb un rampell d’intel·ligència. Tot això és així perquè, en qualsevol dels tres casos, estem parlant de persones que actuen racionalment, de manera que els seus comportaments, fins i tot encara que resultin moralment reprovables, segueixen una lògica comprensible.
L’estúpid, en canvi, és intransferible a cap altra categoria i actua sempre amb una coherència estremidora: és estúpid tothora i en qualsevol situació, i no té objectius ni finalitats a partir dels quals es puguin avaluar els seus actes. És temible perquè és imprevisible: l’única cosa segura és que acabarà fent mal per allà on passi. És en funció d’aquestes dades empíriques que Cipolla enuncia les cinc lleis fonamentals de l’estupidesa humana. Primera llei fonamental: “Sempre i de manera inevitable cadascun de nosaltres subestima el nombre d’individus estúpids que circulen pel món”. Segona: “La probabilitat que una persona determinada sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica de la mateixa persona”. Tercera: “Una persona estúpida és aquella que causa danys a una altra o a un grup de persones sense obtenir-ne un profit, i fins i tot obtenint-ne un perjudici”. Quarta: “Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. En especial, els no estúpids obliden constantment que en qualsevol lloc i moment, i en qualsevol circumstància, tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un error costosíssim”. I cinquena: “La persona estúpida és el tipus de persona més perillós que existeix. L’estúpid és més perillós que el malvat”.
Són cinc lleis que convé gravar-se dins la memòria i tenir-les presents en qualsevol situació de la vida: mai se sap per on pot aparèixer l’estúpid de torn per procedir a amargar-nos la vida. Molt especialment, per posar un exemple i per les coses que es comencen a sentir i veure, en un any electoral».

SEBASTIÀ ALZAMORA. «Les lleis de l’estupidesa humana». El Punt Avui. 19|01|2010.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada