El bibliotecari valent

Apareixen a la Biblioteca de Tarragona més de 300 llibres republicans que van evitar la destrucció franquista gràcies, probablement, a l'erudit que va dirigir el centre del 1942 al 1963

ESTHER CELMA / TARRAGONA
EL PERIÓDICO. DILLUNS, 13 D'ABRIL DEL 2015

«Trobes un llibre que no està catalogat amagat entre altres, porta el segell del Servei de Biblioteques del Front... més tard en trobes un altre... i un altre més. No pot ser una casualitat», resumeix Cristina Barbé, bibliotecària de la Biblioteca de Tarragona.

Trobats un darrere l'altre, gràcies a una beca del Catàleg de Lectura Pública de la Generalitat, els llibres marcats amb el segell estampat en plena guerra civil sumen 314 exemplars. La majoria són de petit format, el que avui en diríem llibres de butxaca, aptes per disfrutar-se fins i tot en l'univers atroç d'una trinxera. Potser hi ha més llibres amagats, esperant ser rescatats de l'oblit, però avui la Biblioteca de Tarragona custodia el fons més important, que se sàpiga, del servei republicà de biblioteques del front de la guerra civil.

I això és gràcies a algú que els va amagar i surten avui a la llum. Les hores passaven molt lentes als fronts de la guerra i els soldats republicans les acceleraven llegint. Llibres molts d'ells de formació perquè hi havia avidesa de cultura. També, com no podia ser d'una altra manera, d'arenga política; però també de poesia i de simple i pur entreteniment, assenyala Barbé.

A Tarragona, els títols conservats amb més exemplars són del polític tarragoní Antoni Rovira i Virgili, que avui dóna el seu nom a la universitat de Tarragona, al costat de joies com la primera edició de L'irradiador del port i les gavines, del poeta Joan Salvat-Papasseit.

El general Francisco Franco va represaliar els vençuts i va dictar amb mà de ferro el govern d'Espanya durant gairebé 40 anys. I va ordenar destruir totes aquestes obres fins i tot abans de desfilar sota pal·li. Una ordre del 17 d'agost de 1938 decretava la depuració -eufemisme de destrucció- dels llibres republicans.

¿Qui va desafiar aquesta ordre a Tarragona sabent que, si l'agafaven en plena desobediència, hauria de pagar-ho molt car?

Precisament per això, no hi ha evidències documentades, però tots els indicis assenyalen que qui se la va jugar va ser l'erudit Jesús Domínguez Bordona (1889-1983). Bordona, republicà convençut, va ser director de la Biblioteca Nacional de Madrid (1917) i de la Biblioteca del Palau Reial (1931). Massa ben relacionat per destruir-lo sense fer soroll, les autoritats franquistes el van desterrar a províncies. Així és com Bardona va acabar dirigint la Biblioteca Pública de Tarragona entre el 1942 i el 1963. No existeixen evidències certes que fos ell qui va amagar els llibres, però «tampoc hi havia molt personal i, pel seu perfil, és pràcticament cert aventurar que va ser ell», assenyala Barbé. Quin millor amagatall hi podia haver que els mateixos llibres i a la vista. Diluir, en el seu argot.

La bibliotecària de Tarragona que els va catalogar sap que els llibres conserven la història. Conservar, al seu torn, el seu rastre en situacions tan complexes, confuses i complicades com una guerra donen valor afegit a aquest relat callat de paper i tinta. Un relat que demana a crits silenciosos que l'escoltin malgrat els anys i la re­pressió.

«No podem provar-ho, però és lògic pensar que alguns dels llibres que conservem aquí van estar als hospitals de sang després de la derrota al front d'Aragó», reflexiona Barbé. L'Hospital de Sang de Cambrils, avui un centre de germans jubilats de La Salle, va atendre els ferits en la fase terminal de la guerra civil i la Biblioteca de Tarragona conserva algun exemplar marcat que indica que va estar allà.

Avui dia, aquest llegat llangueix conservat, però poc conegut, al centre que Bordona va dirigir amb criteris científics de protegir el coneixement de les ires polítiques. Detalls pràctics com la «falta de vitrines de petit format» i altres més punyents de «retallades sense fi» provoquen que la Biblioteca de Tarragona centri els seus esforços en el dia a dia de les peticions de l'usuari.

Se sacrifica la investigació i la difusió d'aquest llegat impagable i es reserva mostrar els seus valuosos fons per a temps millors, es resigna la directora de la biblioteca, Dolors Saumell. En plena era digital, aquests temps millors poden arribar amb una projecció més gran a través de la web de la biblioteca. Ja s'hi han posat.