L'informe de Brodeck, de Philippe Claudel (Nancy, 1962), premiada amb el Goncourt des Lycées, explica la història d'un individu estrany que arriba en un poblet d'un país confús.
El foraster desplau tant als veïns que l'assassinen a l'hostal on para.
Els veïns encarreguen a Brodeck —que ha viscut moments atroços en un camp d'extermini on el tractaven com un gos— de redactar un informe per a l'Administració central, com si un Estat sobirà no disposés d'una policia per a aquestes tasques.
Amb mitjans sobris, el novel·lista crea una atmosfera misteriosa: «Les cases, amb les teulades recobertes de llargues escates de fusta de pi, deixaven escapar uns fumerals lents i blaus». Uns indicis revelen que l'acció té lloc a Alsàcia, però podria passar a Kamtxatka. El narrador esmenta sovint el vernacle, el dialecte, «que és una llengua sense ser-ho, però que s'adapta amb molta perfecció a les pells, les respiracions i les ànimes d'aquells que viuen aquí».
Les frases impecables s'instal·len en la memòria del lector. «Havíem creuat fronteres, rius, paisatges, collades, ciutats, ponts, llengües, pobles, boscos i camps». Les impressions es cristal·litzen, però m'avorreixo. Com la reina de les ostres. El meu coneixement del rus és elemental i llegeixo Txékhov més fàcilment que Claudel. En lloc d'escriure una bona novel·la de 150 pàgines, l'autor dilueix l'interès del relat en un delta avorrit de 300...¿Per què escriu llibres si no té res a dir? ¿Per què no compon poesia i ens proposa una visió tan negra de la humanitat en lloc de viatjar o sortir a passejar? La vida es mereix alguna cosa millor que aquesta corrua d'assassins tarats i desesperats, feixucs com una òpera sense música ni textos.
Joan Daniel Bezsonoff. «Interès diluït». El Periódico. 10|desembre|2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada