Bé, crec que fins i tot els qui no l'estan llegint saben, a hores d'ara, que a la novel·la Oso de la Marian Engel, la Lou, una bibliotecària de Toronto, manté pregones (i, pel que sembla, molt satisfactòries) relacions íntimes amb un plantígrad de la família dels úrsids. Que s'ho fa amb un ós, parlant en plata. No diré pas que aquest detall no sigui rellevant, però sap greu que l'assumpte del bestialisme ofegui la resta i, ja posats, que se la classifiqui com a novel·la eròtica només pel fet que hi hagi una mica de sexe explícit —al cony, cony i a la polla, polla—, perquè, insisteixo, no li fa justícia.
Després està la coberta original, la de la primera edició canadenca. Tot i que comprenc, perfectament, que volguessin aprofitar la tirada morbosa del tema, al cap i a la fi una editorial és un negoci, el cert és que cada cop que la miro m'arrencaria els ulls, de tan espant-ossa com és. Un autèntic malson. Val més provar d'oblidar-la, sense més relat, i quedar-se amb la d'Impedimenta: un dels dibuixos que ha fet la Gabriella Barouch per il·lustrar el famós volum de limericks de l'Edward Lear, A Book of Nonsense.
De tota manera, haig de reconèixer que la coberta original, l'espantosa, ha servit perquè el meu cap (i quan dic cap, vull dir testa) em recordi que el millor animal de companyia d'una dona (i gallega, per a més inri) no pot ser altre que un pop. Dos millor que un, de fet. Eslurp!
 |
| El somni de la dona del pescador, Hokusai, c. 1820. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada