animals de companyia

Bé, crec que fins i tot els qui no l'estan llegint saben, a hores d'ara, que a la novel·la Oso de la Marian Engel, la Lou, una bibliotecària de Toronto, manté pregones (i, pel que sembla, molt satisfactòries) relacions íntimes amb un plantígrad de la família dels úrsids. Que s'ho fa amb un ós, parlant en plata. No diré pas que aquest detall no sigui rellevant, però sap greu que l'assumpte del bestialisme ofegui la resta i, ja posats, que se la classifiqui com a novel·la eròtica només pel fet que hi hagi una mica de sexe explícit —al cony, cony i a la polla, polla—, perquè, insisteixo, no li fa justícia.

Després està la coberta original, la de la primera edició canadenca. Tot i que comprenc, perfectament, que volguessin aprofitar la tirada morbosa del tema, al cap i a la fi una editorial és un negoci, el cert és que cada cop que la miro m'arrencaria els ulls, de tan espant-ossa com és. Un autèntic malson. Val més provar d'oblidar-la, sense més relat, i quedar-se amb la d'Impedimenta: un dels dibuixos que ha fet la Gabriella Barouch per il·lustrar el famós volum de limericks de l'Edward Lear, A Book of Nonsense.

De tota manera, haig de reconèixer que la coberta original, l'espantosa, ha servit perquè el meu cap (i quan dic cap, vull dir testa) em recordi que el millor animal de companyia d'una dona (i gallega, per a més inri) no pot ser altre que un pop. Dos millor que un, de fet. Eslurp!

El somni de la dona del pescador, Hokusai, c. 1820.

petita biblioteca d'obres eròtiques (i literàries)

Pocos géneros son más arduos que el de la literatura erótica que debe abrirse un mal definido camino entre lo fríamente clínico y lo meramente soez. La obra de Sade, por ejemplo, sin su contexto filosófico, es una tediosa lista de arduas combinaciones gimnásticas; las sucesivas Sombras de Grey no son más que una glosa de Sade mal leído por Corín Tellado. Una biblioteca de obras eróticas que sean también literatura no sería voluminosa: incluiría clásicos como los poemas de Abu Nuwas, la larga novela El Señor del gozo perfecto, de Xu Changling; La lozana andaluza, de Delicado, y Las relaciones peligrosas, de Laclos, algún escrito de Pieyre de Mandiargues y de Anäis Nin, alguna novela de Alan Gurganus y de Alan Hollinghurst, la obra completa de Alberto Ruy Sánchez y algunas pocas más. En literatura al menos, las relaciones eróticas no se circunscriben necesariamente a nuestra especie y ciertas obras admirables describen una relación más franciscana: Mi mujer mona, de John Collier, con una chimpancé; Mi perra Tulip, de J. R. Ackerley, con una cachorra; El rabino pagano, de Cynthia Ozick, con un árbol. Para el lector en castellano, a esa sensual y aristocrática lista debe agregarse ahora Oso, de Marian Engel.

ALBERTO MANGUEL. «Pasión animal y literaria». EL PAÍS-Babelia. 27|5|2015.