dissabte, 2 d’abril del 2016

llegir merda o no llegir



L’ESCUMA DE LES LLETRES

Llegir merda o no llegir

Eduardo Mendoza és un home intel·ligent i sensible, a més de bon escriptor. Parla poc en públic, però quan ho fa sempre deixa anar idees o conceptes que causen, si no polèmica, sí ganes de discutir. Ara mateix, en el marc del grandiloqüent congrés de la llengua espanyola que es fa a Puerto Rico, parlant de la mandra que li fa oferir xerrades d’incentivació de la lectura, ha dit: “Siempre me niego por varias razones: primero porque es una actitud un poco mendicante. A mí me da lo mismo que la gente lea o no lea y si no lo han hecho hasta ahora no van a empezar porque yo se lo recomiende. Además, la mayoría de libros que nos rodean no sirven para nada. Son una birria”. Aquí hi ha uns quants conceptes barrejats. Fixem-nos-hi. Primer, és cert, i hi estic d’acord per pròpia experiència, que, quan hem de fer xerrades d’aquesta mena, sovint la sensació és la de venedor ambulant de pocions que ho curen tot. És a dir, es carrega sobre les espatlles de l’escriptor una feina que no és seva.
Pastilles per fer lectors?
Segon, a mi sí que m’importa que la gent llegeixi. La lectura és dels pocs actes de privacitat total que encara podem viure en el món actual. Arriscant-me molt diria que fins i tot és millor llegir merda que no pas deixar de llegir. Qui llegeix merda manté actiu l’acte reflex de la lectura i pot ser rescatat més endavant. Qui no llegeix mai, no tindrà salvació, qualsevol el podrà convèncer i enganyar. En tercer lloc, afirmar que la majoria dels llibres “son una birria” és com no dir res. No sé si Mendoza també hi inclou els seus, però l’afirmació em sap greu venint d’ell. Pot ser tan irònic i graciós com vulgui (cosa que s’agraeix) però dir que la majoria de llibres no serveixen per a res és com dir que la majoria de coses que ell mateix diu no serveixen per a res. O sigui, no fem res, perquè res serveix per a res. És òbvia la voluntat de sacsejar l’auditori que l’escoltava, però en aquest cas no em sembla una intervenció de gran nivell. Jo seria incapaç de fer afirmacions d’aquesta rotunditat perquè trobaria que, en qualsevol cas, hauria de demostrar-les (i per fer-ho, més que una intervenció en un congrés, hauria d’escriure una altra birria de llibre). Paraules com la de Mendoza, més que incomodar-me, em desorienten.


2 comentaris:

  1. Una miqueta de raó el Mendoza la té. I llegir merda, son ganes....

    ResponElimina
    Respostes
    1. El proselitisme, en general, és molt afartador. I no sé fins a quin punt serveix de res donar la lata amb la cançoneta llegiu, llegiu, maleïts. Jo estic per la prohibició. No llegiu, com la llibreria. M'hi jugo un pèsol que seria molt més efectiu. I té raó, també, en això que es publica molta merda, però és merda que greixa la maquinària editorial i que permet que al costat de mil nyaps s'editi cosa bona. Una mica com en Clint Eastwood, rodant spaghetti western per després poder fer Sense perdó.
      I, per últim, entre llegir merda o no llegir, jo voto llegir merda per raons altament egoistes. Si la gent llegeix, s'està quieta i callada una estoneta. I no emprenyen.

      Elimina