preguntes més freqüents

«Els escriptors necessiten un determinat assortiment de respostes per a un determinat assortiment de preguntes. Quan em pregunten «De què tracta la novel·la?», jo acostumo a respondre: «Parla de mentides boniques i ben fetes que amaguen veritats dures i exactes.» Parlem de la suspensió de la incredulitat com a requisit mental previ per gaudir de la ficció, del teatre, del cinema, de la pintura representativa. Tan sols paraules en una pàgina, actors en un escenari o en una pantalla, colors en un tros de llenç: aquestes persones no existeixen, no han existit mai, o si ho haguessin fet, això serien còpies potineres, simulacres que amb prou feines resultarien convincents. Tanmateix, mentre llegim, mentre els nostres ulls exploren, hi creiem: que Emma viu i mor, que Hamlet mata Laertes, que aquell home taciturn, vestit amb pells cares, i la seva dona empolainada amb brocats podrien sortir dels retrats que va fer Lotto i parlar-nos en italià de Brescia del segle XVI. No va passar mai, i és impossible que passés, però creiem que va ser així i que podria haver estat així. Aquesta suspensió de la incredulitat no dista gaire del reconeixement actiu de la creença. Tampoc és que jo ara suggereixi que la ficció en llegir pugui estovar-vos pel que fa a la religió. Al contrari...ben al contrari: les religions van ser la primera gran invenció dels escriptors de ficció. Una representació convincent i una explicació creïble del món per a ments comprensiblement confoses. Un relat bonic i ben fet que conté mentides dures i exactes.» 

Julian Barnes. Res a témer. Traducció d'Alexandre Gombau i Arnau. Angle, 2010. P. 95.