divendres, 3 de juny de 2016

antoni de montserrat, ambaixador a la cort del gran mogol


Antoni de Montserrat (Vic, 1536 - Salsete, Índia, 1600), després de passar els primers anys de sacerdot jesuïta a Portugal, anà a l'Índia i fou escollit per a l'ambaixada davant el Gran Mogol Akbar. A la cort del sobirà indi participà en debats religiosos amb musulmans, hindús, mazdeistes, jainistes i d'altres confessions. Va viure la guerra de Kabul, al costat d'Akbar, pel nord dels estats d'Índia, Pakistan i Afganistan. Més tard, de camí cap a Etiòpia, va ser capturat pels pirates i engarjolat set anys en les presons del Iemen. Alliberat del turment de les galeres, va morir el 1600 a l'Índia. Està considerat com un dels grans viatgers i com el creador del primer mapa de l'Himàlaia.
Aquesta edició presenta l'obra literària i cartogràfica d'Antoni de Montserrat fins ara desconeguda en el nostre país, acompanyada d'una biografia, set-centes notes i seixanta imatges. El Mongolicae Legationis Commentarius descriu els viatges del jesuïta català per Àsia, des de l'Índia fins a Pakistan i Afganistan. Montserrat ens hi descobreix ètnies, tradicions i religions, moltes d'elles descrites per primer cop a Occident. Els tibetans, caixmiris i paixtus del segle XVI són alguns dels pobles que l'autor ens presenta. El seu llibre ens transporta a les serralades més altes del planeta (Himàlaia, Karakoram i Hindu Kush), als rius Indus i Yamuna, i a ciutats que van captivar la imaginació d'Europa com Agra, Delhi, Lahore, Peshawar i Kabul. [Text de la contracoberta].
Antoni de Montserrat. Ambaixador a la cort del Gran Mogol. Traducció, edició i introducció de Josep Lluís Alay. Pagès, 2002.

*  *  *  *

Els camins inesbrinables de l'obra
L'obra d'Antoni de Montserrat ha seguit camins tan enigmàtics i sorprenent com les pròpies petjades del seu autor pel continent asiàtic, especialment si tenim en compte que gairebé tots els seus escrits van romandre en el més estricte anonimat per un període de tres-cents anys.
Van haver de passar tres segles des de la mort d'Antoni de Montserrat perquè el seu manuscrit i el seu mapa sortissin a la llum. El manuscrit del Mongolicae Legationis Commentarius va ser descobert l'any 1906 pel reverend W.K. Firminger a la biblioteca de la catedral de Saint Paul a Calcuta. Es tractava de 140 fulls manuscrits per Antoni de Montserrat, acompanyats per un petit mapa de l'Índia, dels quals no se'n tenia cap notícia ni en el món acadèmic ni en l'estrictament religiós de la Companyia de Jesús. El polsegós manuscrit reposava en l'oblit d'un prestatge de la biblioteca de Calcuta. El 1909, el jesuïta A. Van de Mergel va rebre l'escrit i el va mostrar a un altre jesuïta belga, H. Hosten, el gran estudiós de les missions catòliques davant els mogols. Hosten ràpidament va adonar-se de la transcendència de l'obra que tenia davant els seus ulls i, després d'una laboriosa feina per desxifrar la lletra de l'autor, va transcriure'l i el va publicar en la seva versió original llatina l'any 1914 a la revista Memoirs of the Asia Society of Bengal, impresa a Calcuta.
[...] Ens resta una darrera qüestió per respondre: ¿Què se n'ha fet del manuscrit del Mongolicae Legationis Commentarius que anava acompanyat del primer mapa de l'Himàlaia, el més complet i detallat de l'Índia i l'Àsia entral del segle XVI? No ho sabem. Fins l'any 1922, és possible deduir a partir dels comentaris que el jesuïta H. Hosten ens deixa en la seva traducció a la revista The Catolic Herald of India que el manuscrit seguia a la biblioteca de la catedral de Saint Paul de Calcuta. Actualment, vuitanta anys més tard, la biblioteca esmentada no té constància de l'existència del manuscrit, ni tan sols del mapa que l'acompanyava. S'han esvaït de nou, potser aquest cop per sempre. El misteri de l'obra d'Antoni de Montserrat perdura fins als nostres dies, quatre segles després de la mort de tan il·lustre personatge.

De la introducció de Josep Lluís Alay. P. 31-35.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada