dilluns, 18 de juliol de 2016

relectures d'estiu


«Cada any que passa em fa més ràbia el concepte de «lectura d’estiu», amb el seu aire de lleugeresa despreocupada, que recluta llibres distrets, refrescants, per desconnectar i, si pot ser, molt llargs. Després hi ha més d’un lector ocasional que arriba a la tardor sense haver passat del tercer capítol i, entre excuses, abandona el llibre com si fos un gos que ha sortit massa tabalot i exigent. Ell mai no ho faria, em dic, però de fet tant me fa: al capdavall aquesta mena de lectors també fan viure el món editorial. Llavors m’adono que en el fons seria més lògic que parléssim de les relectures d’estiu. Trobo que el caràcter cíclic de les estacions i la repetició d’uns costums o rituals conviden a la relectura, al retrobament –un cop l’any– d’un llibre estimat.
Però ¿com haurien de ser aquestes relectures? Fa uns dies Enrique Vila-Matas recordava en aquestes pàgines el centenari del naixement de Natalia Ginzburg, i la connectava amb dues autores d’una obra personalíssima i que no envelleix: Marguerite Duras i Patricia Highsmith. Totes tres, em sembla, són exemples ideals de relectura i retorn a un món propi, ja sigui a través d’un mateix títol cada any o d’una altra obra que n’ampliï la geografia literària. Ara fa dos anys vaig rellegir 'Les veus del vespre', de Natalia Ginzburg, amb gran entusiasme, i estic segur que tornar a 'Lèxic familiar' o 'Les petites virtuts' em faria sentir que d’alguna manera estic rellegint tota la seva obra. Ara mateix se m’acut una altra escriptora que podria completar aquesta tria: Muriel Spark. La reedició en català, tants anys després, de 'La plenitud de la senyoreta Brodie' (Labreu) és potser el millor camí per reviure el seu estil, aquesta tria minuciosa de cada paraula que sovint la porta a jugar amb sobreentesos i provocacions morals, una combinació explosiva.
Ginzburg, Duras, Highsmith, Spark. Com que els seus llibres solen ser més o menys breus, totes quatre són relectures perfectes per a l’estiu. Com qui torna al poble de vacances i recupera les amistats de temporada, t’esperen i t’acullen i et fan entendre un any més que ets tu qui ha canviat, i no pas elles.»

Jordi Puntí. Relectures d'estiu. El Periódico. 15|7|2016.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada