divendres, 9 de setembre de 2016

diari d'una llibretera


L’ESCUMA DE LES LLETRES
Diari d’una llibretera
LLUÍS A. BAULENAS
Ara Llegim. 03/09/2016

Isabel Sucunza és el 50% de l’ànima de l’exitosa llibreria Calders (l’altre 50% és Abel Cutillas). Té el costum de difondre per la xarxa les seves impressions sobre el dia a dia de la llibreria. En particular, els comentaris de molts dels seus clients, que agafa, suposem, d’amagat. En general, aquesta mena de traïció (detalla els comentaris a través de suposades transcripcions) acostuma a ser crítica i servida a través de la ironia. Els seus comentaris també fan un repàs del món editorial i cultural que visita la llibreria. L’últim, que ens va alegrar l’insuportable mes d’agost, va ser aquest, sobre els omnipotents comercials de les editorials. Comença parlant el comercial:
-Hola, te traigo el boletín de novedades de septiembre.
-Gracias, nos lo miraremos.
-Al final tienes también los pósters y los expositores; pedid los que queráis, que son gratis.
-Es que no ponemos pósters ni expositores.
-Pero van muy bien para dar visibilidad a los libros.
-Usamos las mesas para dar visibilidad a los libros que nosotros decidimos.
-Uhm... No colaboráis.
Aquesta última frase és digna d’El Padrí, ja que el següent pas és el comercial tornant-hi acompanyat d’un paio gran com un armari i dient-li: “Et faré una proposta que no podràs rebutjar”. Quina por.
Fascinació pels expositors
Aquesta esceneta toca de ple una de les realitats de tota la vida i que el públic en general no sap: les llibreries tenen els seus expositors, però les editorials fins i tot paguen per col·locar els seus. La gran editorial fa un desplegament que enlluerna sovint alguns llibreters. I com que el plantejament “a visibilitat més gran, més vendes” és cert (el tant per cent de compradors que actuen a cop calent en una llibreria és el mateix que el dels supermercats), la lluita per captar no només el millor espai, sinó la màxima quantitat d’espai, és forta. Si topes amb una llibreria com la Calders, que no posa pòsters ni expositors, les petites editorials tenen una probabilitat més alta de competir. I, no cal dir-ho, defuig el comprador de llibres que hi entra amb pressa i agafa el primer que veu en un expositor. A la llibreria Calders, com tantes llibreries serioses de casa nostra, es compliquen la vida, et compliquen la vida. Per això les adorem.


2 comentaris:

  1. Així ha de ser. Llibreries en les quals t'hi passeges envoltada del silenci dels llibres pensant que gairebé te'ls enduries tots. Llegeixes parcialment, acaricides el paper, decideix si la portada és del teu gust, penses avui no compro res que encara tinc coses pendents però surts amb un nou llibre a la bossa i vas a fer un cafè per abraçar-lo doncs ja és teu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, per acabar d'arrodonir l'estampa, hi afegiria un piti, Glòria!

      Elimina