dissabte, 22 d’octubre del 2016

allò que en diem la gent


No és veritat que la gent (allò que en diem “la gent”) gaudeixi més amb −per exemple− una novel·la ben feta però mediocre, distreta però literàriament feble, correcta però que no aporta res al lector, interessant però sense qüestionar cap concepte, superficial, previsible, anodina...
No és veritat que la gent gaudeixi més amb una novel·la així que amb una obra de pes, consistent, potent, compromesa amb la llengua, les idees i el lector. No és veritat.
Doncs, per què les biblioteques i les llibreries potencien més les primeres que les segones? Per què als aparadors de la majoria de llibreries hi solem trobar bàsicament llibres de consum? Per què quan es publica un bestseller les biblioteques en compren un gran nombre d’exemplars sabent que al cap d’un temps els hauran d’arxivar? Per què les biblioteques descataloguen o amaguen grans obres “que la gent no demana”? Per què gairebé no compren poesia?
Per què moltes llibreries no solen aconsellar mai clàssics contemporanis? Per què les biblioteques no posen a primera fila llibres que sondrollarien el lector?
No és veritat que la gent gaudeixi més amb mediocritats. La veritat és que qui hauria d’educar sembla que només deseduqui.
I el mateix es pot dir del cinema, del teatre, de la música...

Víctor Sunyol. No és veritat. El 9Nou. 21|10|2016.


5 comentaris:

  1. La majoria de la gent (d'allò que en diem 'la gent), la que conec jo, si més no, no ha obert un llibre en sa vida. Benvingut al món real.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això que acabo de fer se'n diu 'argumentum ad populum', una fal·làcia lògica que implica respondre un argument o una afirmació referint-se a la suposada opinió que en té la gent en general, en lloc de l'argument per si mateix. Sofisma populista, se'n pot dir, també.

      Elimina
    2. L'estructura és la següent:
      A afirma B
      Es diu que la majoria de la gent diu B
      Per tant, B és cert.

      Elimina
    3. I després del 'ad populum', encara se m'ha escapat un 'ad hominem', una fal·làcia lògica, també: replicar una afirmació referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de l'argument. Benvingut al món real, he dit.

      Elimina
    4. Convindreu amb mi, però, que ha començat ell. Amb això de les fal·làcies, vull dir.

      Elimina