dissabte, 26 de setembre del 2020

ecologisme extrem





4 comentaris:

  1. Matilde,
    he anat a Improbables librairies, i no diu d'on surt aquest cartell, es deu tractar d'una broma, potser? En tot cas ja és sospitós que el cartell no el signi ningú...

    Per salvar boscos no cal matar autors, n'hi prou de fer servir paper reciclat o extret de cultiu controlat, que és el que avui s'utlitza majoritàriment en els impresos.

    La relació de gènere que fa: escriptors - lectores, sembla d'algú molt malalt d'una fòbia sexista molt sorprenent...
    I finalment, és algú molt mal informat. Els boscos perduts per obtenir pasta de celulosa no acaben en papers impresos per llegir majoritàriment, sinó en rotlles de paper higiènic, de paper de cuina, mocadors de paper, paquets i envasos, publicitat, a més d'altres usos industrials diversos. Si els boscos desapareixen, no és a mans del paper imprès que es llegeix.

    Crec que fanàtics de diveres menes de fanatisme hi estarien molt d'acord! I no pas precisament com a clam ecologista!

    Amb tot, aquest tipus d'arguments han calat més que no sembla, jo he sentit clamar contra els llibres de text i -curiosament no tant contra les lllibretes i material de papereria- en una reunió de pares, amb arguments de fons molt semblants. Si no estem disposats a gastar en la cultura i l'educació dels fills i les futures generacions, de què ens queixem quan les noves generacions són cada cop més incultes?

    Una abraçada
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, el cartell és una broma, Marta, i el títol de l'apunt, també.
      Merci per les teves reflexions. Per cert, ets la Marta que vaig conèixer dissabte, no?

      Elimina
    2. M'has fet recordar una anècdota viscuda al peu del taulell. Una mare exclamant-se del preu dels llibres 'de lectura obligatòria' del seu fill. El nen en qüestió calçava unes vambes de 200 €. Em sembla que dic prou.

      Elimina
  2. Doncs sí, és ben il·lustratiu. Per pagar allò que un valora no dolen els diners, amb independència de si se'n tenen pocs o molts...
    I sí, ens vam conèixer disasbte passat. Un plaer. I redescobrir aquest bloc, també.
    M.

    ResponElimina