em dic laura

L'escriptora Maria Àngels Anglada —poeta, crítica literària i especialista en la Grècia clàssica— va fer-se un lloc en la narrativa catalana el 1978, quan va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la titulada Les closes. Tres anys després va voler escriure un relat que aplegués els seus records d'infància a la ciutat de Vic. La memòria li va retornar els carrers i els jocs, les olors de la casa familiar i l'aparador de la xocolateria. Un relat que explicava la seva ciutat i aquella nena ingènua i feliç. I quan va buscar un títol per a aquest relat, Maria Àngels Anglada ho va tenir clar: No em dic Laura. Potent, original i ple de significats ocults. Negant el nom de Laura, l'escriptora s'allunyava del personatge de Laura a la ciutat dels sants, el clàssic de Miquel Llor, víctima de la pressió asfixiant de Comarquinal, el nom de ficció que l'escriptor va triar per parlar de Vic. Maria Àngels Anglada, la protagonista de No em dic Laura, es definia a la contra, negant qualsevol semblança amb aquella dissortada protagonista literària. La demostració més evident de les connotacions que pot assumir un nom propi.

Però aquest nom, abans d'Anglada i abans de Llor, ja tenia reminiscències literàries. De fet, es va començar a posar de moda a tot Europa arran de l'obra del poeta renaixentista italià Petrarca. Laura era la seva inspiració, la dona a la qual dedicava els seus poemes. Encara ara es discuteix si es tractava d'una Laura real (sembla que podria ser la dama Laura de Noves) o el poeta va triar aquest nom per parlar de la idealització de la dona. Pel que fa a l'etimologia, Laura ve del terme llatí laurus, que vol dir llorer. Laura —com Llorenç— vol dir coronat o coronada amb llorer, és a dir, victoriós o victoriosa. Potser per això —i per la seva sonoritat— és un nom que els creadors han triat sovint per inspirar-se.

Així, recordem les cançons de Llach, Billy Joel, Nek, Roberto Carlos i Christopher Cross, entre d'altres; la pel·lícula d'Otto Preminger i els inoblidables personatges televisius de Laura Ingalls (La casa de la pradera) i Laura Palmer (Twin Peaks).

Sílvia Soler. El nom, el món. Laura. Arallegim, 29|3|2014.