destrucció constructiva

Quan sortim, demano al bibliotecari un exemplar del llibre de poemes. Però està deixat en préstec. Els detalls del bibliotecari són que té metxes gebrades de ros cendra als cabells, i els cabells estan gelatinitzats formant un tendal sòlid sobre la cara. Una mena de visera ros cendra. Està assegut en un tamboret davant d'una pantalla d'ordinador i fa olor de fum de tabac. Porta un jersei de coll alt amb una etiqueta plastificada que diu «Symon».

Li dic que moltes vides depenen del fet que jo trobi el llibre.
I ell diu que llàstima.
I jo dic que no, que de fet és la seva vida l'única que depèn d'això. 
I el bibliotecari prem una tecla i diu que està avisant la policia.

—Un moment —diu la Helen, i obre la mà sobre el taulell, els dits guspirejant carregats de maragdes tallades en escala i safirs d'estrella en talla caboixó i diamants bords en talla antiga. Diu—: Symon, tria el que vulguis.

I el bibliotecari doblega el llavi superior fins al nas, de manera que se li veuen les dents de dalt. Tanca i obre els ulls, una vegada, dues, a poc a poc, i diu:  

—Te'ls pots confitar, nena, els teus culs de got de drag queen.

I el somriure de la cara de la Helen ni tan sols tremola.

L'home posa els ulls en blanc, i els músculs de la cara i les mans se li aflueixen. Li cau la barba sobre el pit, i es desploma sobre el teclat, després es torça i llisca fins a terra.

Destrucció constructiva.

La Helen estira una mà incalculable per girar la pantalla i diu:

 —Merda.

Bo i mort a terra, sembla adormit. El seu pentinat gelatinitzat gegant li ha esmorteït la caiguda.

Llegint la pantalla, la Helen diu:

—Ha canviat la pantalla. Necessito la seva contrasenya. 

Cap problema. El Gran Germà ens omple a tots amb la mateixa porqueria. M'imagino que era tan llest com tots els que es pensen que són molt llestos. Li dic que teclegi «contrasenya».

Chuck Palahniuk. Cançó de bressol. Traducció de Marta Pera Cucurell. Columna, 2003. P. 163-164.

[Font: Albert Carol Bruguera. Funestament desmemoriat. 30|12|2016]