dijous, 9 de febrer de 2017

hortum in bibliotheca


Vaig ser un lector precoç i, més que escriure, el que m’agrada és llegir, estudiar, aprendre.
La lectura va ser sempre una de les meves grans aficions. Les altres eren fer cabanes al bosc i jugar a futbol amb els amics.
En aquell temps, la pobresa es vivia alegre com un destí col·lectiu i l’única distracció possible que hi havia al nostre poble menorquí, a part dels llargs i teatrals oficis religiosos, era el cine dels diumenges.
Cine religiós, en blanc i negre, cowboys i algun Tarzan que jo intentava imitar, sense èxit, parlant amb els animals.
La meva vida de lector va estar lligada sempre a les golfes, on el meu pare, que era tallador de pell per fer sabates, tenia un taulell i cada vespre feia fores hores per mantenir la família.
Dins un armari guardàvem llibres (vides de sants, El diablo cojuelo, Don Quijote de la Mancha...) d’un frare agustí, avantpassat nostre, que havia estat ecònom de Roma i confessor particular dels papes Pius IX i Lleó XIII.
Nascut en un poblet d’una illa petita i oblidada, els llibres van ser la meva porta d’entrada al món i em van permetre viure apassionants aventures.
Que a través de signes escrits en un paper pogués sentir la veu d’una persona ja morta que m’explicava una història o em recitava un poema em va semblar la cosa més extraordinària i fascinant del món.
I llegir de nit, dins el llit, mentre a fora bramulaven aquelles fredes tramuntanades que somovien Menorca, un dels millors i més grans plaers que pot experimentar l’ésser humà.
A base de treballar cada estiu en els més variats oficis, vaig poder estudiar amb grans professors, però qui va exemplificar el meu prototipus de mestre va ser Perfecto E. Cuadrado, un savi atípic, un encant de persona, un surrealista cívic i esquerranós, un revoltador de consciències, un maître à penser que em va il·luminar la vida.
Vivia en un àtic ple de llibres que deixava solidàriament a tothom perquè pogués ampliar la bibliografia i cada classe seva era un retaule privilegiat d’oratòria, bonhomia, erudició, rigor científic i sentit de l’humor.
Gràcies a ell, amb qui mantenc d’aleshores una efusiva amistat, vam poder descobrir el bo i millor de la vellutada llengua i la literatura portugueses. Una passió que mai no he perdut i em va permetre conèixer personalment Miguel Torga i tenir una jubilosa relació d’estima i admiració amb José Saramago.
Crec que en la literatura és on cada llengua assoleix la seva màxima expressió, on cada poble madura la seva personalitat i, menyspreats durant segles, crec que les noves generacions d’estudiants tenen dret a conèixer els principals autors que conformen el substrat humanista de la nostra catalana identitat.
Un poble sense literatura és un poble sense futur.
Com deia Günter Grass, “No hi ha espectacle més bonic que la mirada d’un nen que llegeix”, i hem de fomentar entre tots el gust per la lectura perquè (“En el principi hi havia la Paraula”) és una eina civilitzadora que pot ajudar a frenar l’avenç de la barbàrie líquida i salvar molts al·lots de la trampa alienadora dels mòbils i els videojocs.
¿Què pretenen les noves lleis d’educació? ¿Fer uns futurs robots de feina que mantenguin el sistema d’explotació que patim? ¿Que els alumnes perdin la seva sensibilitat crítica i deixin de pensar, de qüestionar-se tot el que passa en la nostra injusta societat?
La literatura és una assignatura necessària, imprescindible, per arribar a entendre qui som, d’on venim i on ens volen dur, una matèria riquíssima, indispensable, per poder reflexionar sobre el sentit del que fem i la vida que portam.
Llegir és la millor manera de ser millors i més savis, més comprensius, més persones, ens ajuda a ser feliços i ens desentranya l’obscura matèria de la qual estan fets els somnis.
Llegim per tenir experiències, per viure més intensament.
Llegim i escrivim perquè, ja ho sentenciava Pessoa: “La literatura, com qualsevol art, és una demostració que no n’hi ha prou amb la vida”, i, segons Proust: “L’única vida realment viscuda és la literatura”.
Un llibre és un amic, i una bona lectura, un massatge al cervell.
Enamorat de la literatura i els llibres, ara escric amb l’esperança de veure brillar la flama impresa de la vida en els ulls dels lectors, he descobert que, com assevera una citació hebraica, “Déu va crear l’ésser humà per sentir-lo contar històries”, i (cada dia valor i estim més la vida!) soc un home de paraula que se sent afortunat pel do i el privilegi de poder llegir.

Ponç Pons. ‘Hortum in bibliotheca’. Ara. 27|1|2017.

________________________
P.S.: Si hortum in bibliotheca habes, deerit nihil. Epistolae ad familiares, IX, 4. Ciceró.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada