«Svetlana Aleksiévitx és morta. Bé, en realitat no, però això és el que ahir al matí durant unes quantes hores es va poder llegir al diari francès Le Figaro, a RT, el canal internacional de televisió de Rússia i a mitjans digitals de tot el món. Va haver de sortir el Nobel a declarar, des de Seül: "Em trobo bé". L'origen de la falsa notícia era un tuit de la nova ministra de Cultura de França, Françoise Nyssen editora de la bielorussa a Actes Sud en què es podia llegir: "Una terrible notícia. M'anuncien que Svetlana Aleksiévitx és morta. No tinc més informació". Bé, en realitat no es tractava d'un compte real de Nyssen, sinó una suplantació d'identitat perpetrada pel diguem-ne periodista italià Tommaso Debenedetti, gran especialista en aquest tipus de falsificacions. El mateix Debenedetti va explicar al final que era ell el propietari del compte, creat poc abans.Tot això fa créixer encara més, si era possible, el debat sobre la credibilitat de la informació que apareix a les xarxes socials, o la importància que s'ha de donar a les opinions que s'hi donen, temes sobre els quals dos autors acaben de publicar sengles assajos.
Fa gairebé vint anys que Debenedetti, professor de literatura, es diverteix inventant-se converses, notícies i morts de famosos. Va començar l'any 2000 publicant entrevistes en diversos mitjans italians amb grans escriptors i líders mundials, com ara Noam Chomsky, Mikhaïl Gorbatxov, Gore Vidal o el Dalai-lama, i no va ser desemmascarat fins a l'any 2010, quan en sumava més de 80 publicades i alguns d'aquells personatges van començar a protestar (els primers van ser John LeCarré i Philip Roth). A partir d'aquell moment, Debenedetti, estigmatitzat per sempre més a la premsa escrita, es va llançar a Twitter i més tard a Facebook. Segons ell, es tracta de la seva manera de "denunciar la falta de credibilitat de les xarxes socials, internet i els mitjans, que, per ser els més ràpids, no controlen les fonts de notícies" en una mena d'"activisme social o joc literari".Entre els que, alguna vegada, han picat es compten des de The New York Times fins a El País al qual li va colar una foto d'un suposat Hugo Chávez intubat, distribuïda per una agència o l'USA Today. Entre els personatges assassinats amb algun èxit hi ha el papa Benet XVI, Fidel Castro, els escriptors Cormac McCarthy o Mario Vargas Llosa o fins i tot el president sirià Baixar alAssad.
I les identitats que ha suplantat per difondre els seus enganys van del president afganès Hamid Karzai fins a l'escriptor Henning Mankell, passant pel ministre Cristóbal Montoro o el secretari d'estat del Vaticà Tarcisio Bertone. Marc Argemí (Sabadell,1979), director de la consultora Sibilare, acaba de publicar El sentido del rumor (Península). Alerta dels "discursos catastrofistes" ja que "la postveritat no l'han portat les xarxes socials, a Juli Cèsar li atribuïm la frase `veni, vidi, vici', però no hi ha la certesa que la pronunciés, i tots creuen que Galileu va ser cremat a la foguera, quan només va ser processat per la Inquisició."De fet,"la deessa clàssica Fama és la deïficació del rumor", recorda. "Virgili ens la descriu com un monstre alat ple d'orelles, boques i ulls que va repetint tot el que capta amb independència de si és cert o fals". Creu que la clau és "tenir clar el repartiment de papers, aprendre a veure les xarxes socials com el que són, la versió virtual de la cafeteria o el bar de la plaça, on tothom s'expressa en veu alta i no per això ens els creiem. La clau és aprendre a filtrar. La feina dels periodistes tradicionalment és refutar hipòtesis o confirmar-les. Ara, la cuina de la informació és transparent. El que és positiu és que al mentider se'l pot enxampar ràpidament; el contrast es fa sovint el mateix dia.
I la majoria de mitjans seriosos no repeteixen les informacions sense més ni més; s'està avançant molt últimament". El pitjor és "donar protagonisme al propagandista que tots portem a dins i creure'ns tan sols allò que confirmi la nostra manera de pensar". Argemí explica al seu llibre, així mateix, com, tractant les dades de Twitter amb programes que analitzen enormes quantitats d'informació (el famós big data), el seu equip ha aconseguit projeccions de vot més exactes que les de les enquestes dels instituts d'opinió en les dues últimes eleccions generals, el 20D i el 26J.»
Xavi Ayén. FAKE Aleksiévitx és morta? Debenedetti torna a colar notícies falses als mitjans. La Vanguardia. 19|5|2017.
Llegiu també --- --> El cas Debenedetti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada