dimarts, 19 de setembre de 2017

el temple dels llibres prohibits


«A la Friedrichsplatz de la ciutat alemanya de Kassel, el mateix lloc on el 1933 els nazis van realitzar una de les seves cremes de llibres en un intent per reduir a cendres les idees dels qui no pensaven com ells, l’artista argentina Marta Minujín ha aixecat una rèplica a escala real del Partenó d’Atenes amb 100.000 exemplars de llibres que en algun moment van ser prohibits. Un colossal temple de tinta i paper que des del cor de la Documenta, la major i més influent exposició d’art contemporani del món, s’erigeix com un record en temps present de l’entusiasme amb què governs de tots els colors s’apliquen a censurar idees i creences.
Minujín, que el 1983 ja va realitzar un projecte similar amb les obres silenciades durant la dictadura militar argentina, ha reunit ara còpies de 170 títols, dels que ha deixat deliberadament fora Mein Kampf (La meva lluita) d’Adolf Hitler, l’edició crítica del qual es va convertir l’any passat en un best-seller a Alemanya malgrat que en el moment de la seva publicació les llibreries es van negar a exhibir-lo a les vitrines i aparadors. Per les columnes del Partenó de Minujín, degudament embolicats en plàstic transparent per evitar els efectes de la pluja, s’enfilen des d’El primer cercle, d’Aleksandr Solzhenitsyn, fins a Les aventures de Huckleberry Finn, de Mark Twain, passant per les Obres completes de Freud o l’Homenatge a Catalunya d’Orwell. La història de la censura és tan antiga com la de l’escriptura. La Inquisició sempre torna.
La pròpia Documenta, nascuda el 1955 de la mà del pintor i arquitecte Arnold Bode, tenia per objectiu tornar a donar visibilitat als artistes d’avantguarda que havien estat exclosos pel règim nazi després de l’exposició Art degenerat a Munic el 1937. Des d’aleshores s’ha anat reinventant cada cinc anys, fins a convertir-se en aquell lloc que identifica quins artistes vius i morts hem de mirar, quines idees i temes hem d’atendre, a quins problemes i oportunitats s’enfronta l’art contemporani i, potser, anticipar el que passarà en el futur pròxim. Des de la radicalitat i el compromís polític. L’actual edició, que va tenir una primera etapa a Atenes, parla de patriarcat, del fosc llegat del colonialisme, de vells i nous feixismes, de migració, de censura... Els visitants no paren de fer-se selfies davant el Partenó però, paradoxalment, s’han quedat sense veure Auschwitz, una performance de l’artista italià Franco Bifo Berardi que els organitzadors (el director Adam Szymczyk i el comissari de programes públics Paul B. Preciado) han hagut de retirar del cartell davant la pressió de diverses organitzacions i intel·lectuals alemanys que veien en el títol un intent de relativitzar l’ Holocaust jueu al comparar-ho amb la si­tua­ció dels immigrants que arriben a les costes d’ Itàlia. Un altre maó per al Partenó de Minujín?».

Teresa Sesé. El temple dels llibres prohibits. La Vanguardia. 28|8|2017.

-- --> Vegeu també: La torre de Babel.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada