dijous, 19 d’octubre del 2017

la biblioteca de companys


La insospitada biblioteca del president Lluís Companys
El polític que va proclamar l’Estat català el 1934 es va endur part dels seus llibres a l’exili a França. La majoria de les obres estan escrites en castellà i se’n desconeixia l’existència
Margot Molina
El País
14|10|2017

El retrat del polític impulsiu, bon orador però no gaire conreat, de discurs incendiari i construït sobre tòpics que fan els historiadors del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys es relativitza després de fer un cop d’ull a la seva, fins ara, desconeguda biblioteca. Els escrits de Ciceró, la primera edició completa del Quixot en francès, Les mil i una nits editada el 1858, Le comte de Monte-Cristo en una versió amb il·lustracions de 1852, les obres completes de Lope de Vega, Episodios nacionales de Pérez Galdós, Páginas escogidas de Azorín, Jacinto Benavente, Emilia Pardo Bazán, els poemes de Gabriel y Galán… Són alguns dels 250 llibres que van pertànyer a Lluís Companys (el Tarrós, 1882 - Barcelona, 1940) i que ofereixen un perfil molt diferent del polític que va proclamar l’Estat català dins de la Segona República Federal Espanyola el 6 d’octubre del 1934 i que, després de ser indultat i tornar a ser president durant la Guerra Civil, va ser capturat a França per la Gestapo i afusellat pel règim de Franco el 1940, un dia com avui de fa 77 anys.
Tan diferent com que les tres quartes parts d’aquests títols, segurament els seus llibres més estimats, ja que Companys va haver d’abandonar Barcelona la matinada del 24 de gener del 1939 rumb a París amb el que va poder emportar-se en un cotxe, estan en castellà i retraten un home culte que apreciava l’espanyol. “Són els llibres que es va endur quan es va exiliar i aleshores un tria el que més aprecia”, comenta la persona propietària de la biblioteca, que demana mantenir-se en l’anonimat. El conjunt el va vendre un nebot de Carme Ballester, la segona esposa de Companys, el 2010 a Saint-Malo, a la Bretanya francesa....

Aquí, la resta de l'article.


MASSIMILIANO MINOCRI


1 comentari:

  1. Mmmmm...Proclamar l'Estat català és incompatible amb que t'agradi el Quixot o La Regenta?. El País em mata, la veritat.

    ResponElimina