dimecres, 15 de novembre de 2017

turquia és el poble del costat


Adrià Rocha Cutiller
La biblioteca prohibida de Turquia
elPeriódico
11|11|2017

El dia que el van tancar a la presó, Turhan Günay es va adonar que allà dins s’avorriria. L’havien posat a la mateixa cel·la amb dos companys seus, d’acord, però sense res per llegir, sense res per posar-se davant dels ulls. L’espera se li faria interminable. 
Així que, tan aviat com va poder, va demanar la llista dels llibres de la biblioteca. «El 99% dels llibres eren religiosos, sobre textos de l’Alcorà i l’islam. Només n’hi havia deu que no ho eren, i sempre estaven agafats per altres reclusos. Ens vam queixar i en vam demanar més», diu Günay. Llavors, explica, l’alcaid de la presó li va fer una visita, i, junts, van acordar demanar nous llibres. «Vaig poder parlar amb un amic, i ens va enviar dos camions sencers de llibres. Quan vaig sortir de la presó, aquest estiu, a la presó on vaig estar hi havia 11.000 llibres nous: la fita més gran de la meva vida», recorda amb orgull. «Els altres presos estaven molt contents. Ens donaven les gràcies ja que, si estàs a la presó, l’única forma de sentir-te lliure és la literatura», assegura. I afegeix, a més, que el govern actual a Turquia està penetrant en els mitjans de comunicació, en els llibres escolars, en la universitat, en el poder judicial; però que encara no ho ha pogut fer del tot amb la literatura: «Encara no han pogut. És l’únic espai que ens queda en què ens podem sentir lliures».
Günay és el director del suplement de llibres del diari Cumhuriyet, un dels pocs de tendència opositora que queden a Turquia. Va ser enviat a la presó, juntament amb 17 periodistes del mateix mitjà, a finals de l’any passat. Ell va poder sortir al juliol, quan li van donar la llibertat condicional. Però n’hi ha que encara continuen engarjolats. 
La literatura és, segons Günay, l’únic espai que queda lliure, però el govern turc ja truca a la porta: en poc més d’un any –des de l’intent de cop d’estat de juliol de 2016–, l’Estat ha decretat el tancament de gairebé 50 editorials, i la policia ha requisat 140.000 llibres de llibreries turques. Tots els exemplars prohibits, diu el govern, són llibres de propaganda de la confraria de Fethullah Gülen, un teòleg de l’islam a qui s’acusa d’estar darrere de l’intent de cop d’Estat de l’estiu de l’any passat. «Un dia ens va venir la policia amb una llista de llibres que es volien emportar. Nosaltres els els vam donar tots. No volem problemes. No sabem què podria passar si ens hi neguéssim, així que els els vam donar», diu, i s’arronsa d’espatlles, l’encarregat d’una llibreria d’Istanbul. «Però tenim llibres de Sik i Demirtas. Aquests no ens els van decomissar», explica. 
A la presó
Selahattin Demirtas és el líder del tercer partit més gran del parlament turc, l’HDP. Ahmet Sik és el periodista d’investigació més famós de Turquia. Tots dos estan a la presó acusats de tenir vincles amb organitzacions terroristes: Demirtas, amb la guerrilla terrorista kurda del PKK, i Sik, amb el grup de Gülen. Els seus llibres encara es venen, però és possible que, en un futur, també acabin prohibits: si els declaren culpables. Sik, de fet, va ser company de presó i de diari de Günay: tots dos estan acusats del mateix. «A mi em van enviar a la presó per haver posat la cara de Gülen en una portada del suplement de llibres. Només per això. Soc periodista. ¿Què he de fer? ¿No parlar d’ell?», es lamenta Günay. 
El diari Cumhuriyet ha sigut, des de fa molts anys –quan encara no estava de moda– molt crític amb la confraria de Gülen. I, de tots els seus detractors, Sik –tot i la paradoxa de ser acusat de simpatitzar amb el teòleg– s’ha erigit en el més ferotge: ha publicat diversos llibres sobre el moviment del predicador autoexiliat des de fa anys als EUA.
El senyor del mal
La d’Erdogan i Gülen va ser una bona relació fins que, el 2012, es va trencar. El llavors primer ministre i el teòleg s’ajudaven mútuament i, gràcies a aquesta cooperació, Gülen va aconseguir crear un Estat dins de l’Estat: controlava escoles, brigades militars, comissaries de policia, polítics, departaments de funcionaris, aparells d’intel·ligència. Una Turquia a l’ombra. 
Però el 2012 van trencar, i ara, segurament amb raó, Gülen és l’enemic número u. «Aquest senyor és més perillós que Al-Qaida, perquè tots sabem què és Al-Qaida. Ningú sap qui és ni què fa Gülen exactament. Gülen té una cara somrient: és Al-Qaida però amb un somriure d’avi tendre», explica l’escriptor turc Tarik Günersel, que continua: «No són tots, però és cert que la majoria dels llibres prohibits pel govern són gülenistes. I, la veritat, em sembla comprensible que s’hagin prohibit. És així: ¿Podries entendre que es venguin llibres pronazis a Alemanya? ¿No, veritat? Doncs és el mateix. Gülen equival al feixisme». 
Textos «feixistes»
La llibertat d’expressió, per a Günersel, membre de PEN Internacional, no pot ser absoluta: se li han de posar uns certs límits. «Però que no se m’entengui malament. No dic que el govern hagi fet bé requisant 140.000 llibres, perquè molts dels que han sigut prohibits no tenen res a veure amb Gülen. Dic que aquesta mena de llibres, els gülenistes, estan en contra de la llibertat d’expressió. Són feixistes en essència», reflexiona Günersel, que accepta que ningú pot saber exactament quins han sigut els títols prohibits: «El govern no ho ha fet públic». Les afectades, no obstant, no solament han sigut les llibreries; la policia també ha decomissat llibres de les biblioteques del país. «A nosaltres únicament ens han retirat els llibres gülenistes», assegura una treballadora d’una biblioteca municipal d’Istanbul. Aquesta professional explica que els llibres que els han requisat a ells no parlen directament sobre Gülen, sinó que són, la majoria, de filosofia, islam, religió i l’Alcorà. «En teníem moltíssims, perquè quan Gülen i Erdogan eren amics, ens arribaven gratis; l’Estat els promocionava. Però, després del cop, el govern va tancar les editorials gülenistes. I va prohibir els llibres que aquestes havien publicat abans», diu la dona, que s’estima més no donar el seu nom.
Per decret
Moltes de les editorials tancades, és cert, estaven dins del micro-Estat creat per Fethullah Gülen. Però altres, que no tenien res a veure amb el teòleg, també han acabat rebent el mateix tracte. «Me’n vaig assabentar quan vaig anar a una oficina municipal a pagar els impostos. Em van dir que ens havien embargat la seu de l’editorial i que ja no posseïa res per què pagar. Llavors vaig mirar a la premsa i vaig veure que el govern, per un decret a través de l’estat d’emergència, ens tancava l’empresa», explica Cavit Nacitarhan, editor de professió i exdirector de l’editorial, ja extinta, Evrensel Basim Yayin. 
Nacitarhan es queixa que el govern, l’octubre del 2016, quan li va embargar l’empresa, va decidir arrabassar-li absolutament tot: li va confiscar cadires, taules, ordinadors, maquinària. També li van segellar el local i li van congelar els comptes bancaris. Li van prendre, en definitiva, les seves possibilitats de treballar. «Abans, quan et tancaven una editorial, te’n permetien crear una altra. Però ara ja no: intenten fer-nos callar, encara que mai hàgim fet res il·legal», explica aquest editor. 
Tots ells –escriptors, editors, periodistes i els seus llibres–, estan sent expulsats de la Turquia d’Erdogan. «La seva carrera política ha sigut com la d’un coet espacial, que a mesura que es va alçant es va desprenent dels components. Primer van ser els partits seculars de dreta. Després van caure els militars kemalistes. Després va ser el torn dels gülenistes, intel·lectuals opositors i, ara, fins i tot estan caient membres de l’AKP», explica l’escriptor Tarik Günersel. És, possiblement, la seva teoria favorita. Mentre ho explica mira al cel, aixeca les mans i assenyala cap amunt: «El seu coet s’ha desprès de tot, i ara Erdogan és allà, penjat a dalt de tot. Sol a l’espai».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada